Cercador
La Fúria dels Déus o Les Boires del silenci
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Foc - cec – despietat, que t’empasses la vida a grans mossades, sense pair
- maleïda gula- deixant un rastre de vòmits ressecs- basques ! Agonia.
II
La Fúria dels Déus- Poder dels poderosos.
Algú t’ha invocat
menystenint la mort
i has tornat a escampar la destrucció,
cendres i pols… i no som pas això !
I ara, els colors s’han desfet,
els camins són cicatrius enmig del silenci
i ens has robat l’ànima del bosc,
lluny te l’has endut- potser ha fugit-
lluny… massa lluny.
III
Les Boires del silenci
s’escampen sobre el cementiri
- esquelets de fusta i sorra negra –.
Boires que s’enrinxen a l’ànima,
com les llàgrimes que ens llisquen
cavant solcs a la cara
quan, des del turó,
no podem reconèixer el nostre bressol.
IV
Algú ha menystingut la mort, la nostra …
Comentaris
-
Ja n'arribes a tenir de poemes !!![Ofensiu]Annalls | 02-06-2014 | Valoració: 10
Avui em quedo amb aquest, per sort ara no tenim cap incendi...
però aquest poema és per qualsevol moment... m'ha agradat molt com has tractat el tema, com has escupit la rabia i has descrit el que queda un cop el foc ha passat.
Molt ben escrit com acostumes !
Anna -
Farts d’incendis i d’incendiaris!!![Ofensiu]Unaquimera | 26-09-2012 | Valoració: 10
Ja ha acabat l’estiu, i per tant el temps de vacances, de Festa Major i de desconnexió... i per tant, torno a RC i torno a visitar les obres dels amics relataires.
Com no podia deixar de fer, vinc fins el teu racó i descobreixo el darrer poema que has publicat, de doble títol i nascut d’una emoció forta, tan ben expressada que no l’amaguen els mots bells.
Ai, Joan! No m’estranyaria gens que l’ànima del bosc hagués fugit, davant tanta agressió continuada!
Ara tan sols queda esperar que sigui generosa amb nosaltres, i retorni...
Coincideixo amb tu: jo també estic farta, d’incendis i d’incendiaris!!!
Veig que també has publicat en prosa: benvingut als relats de línies llargues, company!
;-)
T’envio una abraçada per començar la tardor d’una forma càlida, i per celebrar el retrobament,
Unaquimera
-
Dolor i ràbia[Ofensiu]Núria Niubó | 14-09-2012 | Valoració: 10
És negra l’ànima que destrueix la natura, i aquesta negror s’escampa per boscos i muntanyes.
Què bé ens descrius aquesta malura que ens queda gravada a les ninetes i ens encongeix el cor.
Ara que torno a llegir-lo, la ràbia i el dolor ha revifat aquelles flames.
Un poema potent i ric en sentiments i meravellosament escrit Joan.
Molt bona la foto, l’estructura del poema i el ressaltar la negror en els versos.
Una abraçada
Núria
-
Estómac[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 03-09-2012 | Valoració: 10
Magnífic Joan, magnífiques paraules sorgides de l'estómac del poeta. Sensacions a flor de pell, a flor de cendra. Un altre foc és el que sento i m'alegra comentar-te: aquest dissabte dia 8 em caso a Ribes de Freser amb l'Olga. Sóc feliç i em fa molta il.lusió comunicar-t'ho Joan. Una forta abraçada i fins aviat!
Aleix
-
Dolor i mort[Ofensiu]Naiade | 30-08-2012 | Valoració: 10
Un poema que descriu sensació de pèrdua, impotència arrel dels successos dels últims focs . Sembla com si la natura s’hagués empeltat dels nostres sentiments. Cal sentir ben nostres aquestes sensacions i lluitar pel que es nostre. Comparteixo sentiments.
Una forta abraçada
Valoració mitja: 10
