La fugida

Un relat de: Xavier Valeri

Els poble s'estenia al llarg del riu. A l'altra banda s'alçava la muntanya de formes suaus. Des de la part de la serralada des d'on en Joan mirava es podien identificar cadascuna de les cases, l'església, els tallers, les fàbriques i les masies de la rodalia. El poble estava vorejat pel riu per la banda nord i travessat pel mig per la carretera. Les cases arribaven just fins a la muntanya de l'altre costat.
Per arribar on era en Joan havia hagut de pujar per un sender quasi vertical. Les gotes de suor li queien pel rostre. Es va asseure per mirar més ve la casa de la seva promesa. Va pensar en els dies de festeig. En les llargues estones d'intimitat. Després va observar l'humil casa, on havia nascut. Es va veure a sí mateix al carrer amb d'altres nens. També va mirar l'edifici allargat de l'escola. Va sentir el sol que entrava per les finestres de les classes a la primavera.

En Joan es va treure unes ulleres de llarga vista de la butxaca. Es va posar els binoculars als ulls. Va mirar la casa de la xicota. Hi havia més cotxes del normal, Després va sortir ella vestida de núvia. Anava blanca. Per fi veia el vestit. La núvia va pujar a un cotxe de luxe. En Joan va dirigir la mirada a l'església. Es va veure a sí mateix el dia de la Primera Comunió. Amb el seu vestit de mariner, les noies amb el de princesa. Les flors de primavera. Tot tan bonic i ben posat..

El seguici de cotxes va arribar a l'església en Joan quasi podia escoltar el soroll dels motors. Va veure com arribava un altre seguici de cotxes.. Era el de la seva família, La núvia va baixar. Va veure com s'enfilava un vehicle tot terreny per la pista. El vehicle es va aturar davant seu. Una bella noia de cabell amb rínxols conduïa. Va pujar al cotxe que va marxar a tota velocitat. Havia de ser avui o mai va pensar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: