La foscor

La trobaràs en tu mateixa.
Ningú t'ajudarà mai, i si ho fa serà puntualment.
La llum és dintre teu, no ho dubtis.
Les ombres també.

Abans pensava que tenir molts amics era fantàstic.
No hi han grans amics. Si creus tenir-ne pocs,
potser són els necessaris.

Si algú t'evita o t'ignora per ferir-te, ell o ella s'ho perd. Tu vals molt més i no mereixen la teva amistat.

Cerca la llum en el teu interior o en algú de qui t'en puguis refiar.

Tots estem tan sols, com tu et sents ara.
Alguns ho amaguen, d'altres no.
Tothom fa el que pot per sobreviure i estar bé dins la seva pell.

Petons!. No pateixis, la llum et retornarà, no ho dubtis.

helena

kuan tot és fosc, kuan tot són plors i crits ofegats, kuan tot és trist i obscur, mires el voltant i només hi veus el ke sents, el ke t'oprimeix, però multiplicat per kuatre... però llavors, kuan una petita llum, per petita ke sigui, penetra enmig d'aquesta boira espessa, mica en mica va inundan-ho tot, impregnant tot allò ke era fosc d'una dolçor desconeguda, d'una felicitat propera i tendre, palpable.... Llavors és kuan has de mirar al teu voltant i somriure per haver aconseguit allò ke tan esperaves, per haver trobat un somni enmig dels núvols...

un petó dolç i mil rialles
clara

que menys t'ho esperis, et trauran un somriure, i tot el que era foscor seran colors, el que era soledat serà il·lusió, tu estaràs feliç i els demes amb tu !!

Ànims i sobretot, desig de ser feliç !

Yuna

Trobaràs la llum si deixes de mirar l'ombra

Nena, sincerament penso que el final del poema està molt ben trobat, però també dir que és una mica trist. Encara que tots ens sentim així alguna vegada...

Anims i petons!