La foscor no parla (3): en Manel coneix mister "T"

L'aire fresc de fora el pub va fer vacilar una mica el Manel. Va vomitar en un racó; però, una estona després, es trobava gairebé fresc com una rosa. De resultes d'això, va veure allà un taxi sense cap passatger, i va tenir la sort que aquest el va recollir. Deixava allà el seu cotxe, però ja se'n preocuparia després. Estava obsessionat amb la seva trobada amb aquell misteriós "T". A més a més, una mica borratxo com anava, conduir era una imprudència...

Quan va arribar a la biblioteca, va pagar al taxista (una mica disgustat, perquè la factura era bastant alta). I pensar que hauria de pagar un nou taxi per a tornar, això si és que no informava a sa mare de tots aquests fets (bé, de la versió que ell volgués contar) perquè ella l'acompanyés amb el seu cotxe a recollir el que ell havia abandonat a altre lloc. Però ara ell no pensava en això. Només tenia en ment com fer engarjolar al desgraciat que havia mort a la pobre i innocent Gisela.

Ja està el Manel davant les portes de la biblioteca. ¿Què hi havia de veure d'extraordinari? Les portes estaven tancades, com sempre, i, com era natural a aquelles hores de la nit, tot era fosc. Es va disposar a aseure's per esperar uns minuts, quan de sobte...

Es sorpren. Una petita llum s'encenia per dins de la biblioteca, visible a través d'un vidre. Evidentment, algú havia encés una llanterna. Es sentien, massa tènues i baixes com per escoltar-les bé, unes veus. Es veia la silueta d'algú, bé, de dues persones, si bé no es podia assegurar que no n'hi haguessin més ni que fos fora de l'abast del poc marge que permetia veure la llanterna. En aquestes, que algú fa servir una clau amb la porta principal de la biblioteca, i aquesta s'obre. Com si estigués convidant al Manel a entrar... ¿Era una trampa? ¿O una oportunitat per saber coses que no es podia despistar així com així?

Tot i que una mica indecís i tremolós, el Manel, poc a poc, entrà a la biblioteca. Dintre, era fosc com la gola del llop.

En aquestes sona una veu:

- Tanca la porta amb la clau, que ja és posada al pany, i asseu-te - li indiquen.

Una llanterna de baixa intensitat, de color curiosament violeta, li va enfocar una petita cadira de la biblioteca. En Manel va obeir les ordres; va tancar amb clau la porta principal (ara quedava en certa manera atrapat...) i es va asseure en una cadira. Sentia bastanta por, però també impaciència...

En Manel, intentant saber el màxim de la situació, fa mirades a la sala pràcticament a fosques de la biblioteca. S'entreveien persones allà dintre. Tots homes d'edat madura, entre 40 i 60 anys. No es podia veure la cara de ningú. Ara no serviria de res fer un gest sobtat, perquè el personal de la biblioteca, com era d'esperar, hauria pogut apagar els ploms, i així no seria possible encendre la llum, i...

- Anem al gra - interromp els pensaments del jove de nou la veu misteriosa d'abans, que continua. - Tu busques saber qui ha matat la Grisela, per tal que pateixi el pes de la justícia tancat a la presó, com es mereixeria.

- Efectivament, tant de bo pogués fer-li pagar cara a aquest desgraciat la seva falta.

- Nosaltres no som pas els qui ho hem fet; en absolut. Tenim indicis del culpable, però encara no en sabem gran cosa. Tenim tantes ganes com tu que acabi a la presó, i que es faci justícia.

El to de veu sonava molt ferm, completament sincer. Malgrat aquest espectacle per camuflar identitats, aquella veu no mentia pas; es veia d'una hora lluny.

El Manel intentà sonar tranquil (si no és que sonava una mica ridícul).

- Jo em dic Manel; tu ets el...

- Em pots dir senyor "T"; amb aquest detall ja saps prou com per referir-te a mi. No necessites saber més. - I abans que en Manel pugui dir res més, el senyor "T" afegeix: - No parlo exactament en nom de la policia, però tenim contactes amb aquesta.

- I què em podeu oferir que m'ajudi a saber la mort de la Gisela?

- No gran cosa. Volem que siguis el nostre infiltrat, el nostre talp, en una organització perillosa que és responsable d'un seguit de morts a la ciutat, un dels quals fou la teva coneguda Gisela. Tu et colaràs en aquesta perillosa organització, sabràs lo bastant d'ella, ens ho comunicaràs, i nosaltres farem tot el possible per a destruir-la.

- I si aquesta organització és perillosa, com m'hi podré colar?

- Nosaltres, al seu degut temps, ens posarem en contacte amb tu, i t'ensenyarem el que faci falta.

- I si algun cop em trobo en perill? Com podria, pregunto jo, posar-me en contacte amb vosaltres?

En mister "T" (fos qui fos aquell home, camuflat per la foscor) li va dir alguna cosa (inaudible per a en Manel) a un dels seus homes; aquest buscà en la butxaca un paperet, i el va tirar als peus del Manel. La llanterna violeta apunta als peus del jove noi, i aquest veu que es tracta d'un paperet. En aquest paperet hi ha un número de mòbil que comença amb "637" i les altres sis xifres. No hi ha cap nom escrit.

- Aquest número - segueix en "T" - pertany a un dels nostres contactes. Si necessites res urgent, o si la teva vida corre perill, no dubtis en trucar. Guarda bé aquest número, si pot ser memoritza-te'l.

S'apaga la llanterna violeta. Tot queda fosc; però, a jutjar pels sorolls, en Manel és conscient que un home musculós de gran pès se li acosta amb alguna cosa punxeguda a les mans. ¿Una xeringa hipotèrmica?

- I ara, és hora de dormir... - un altre cop l'anònim "T", amb la seva veu sempre ferma i sense cap nerviosisme, com un home que no hagués trencat mai cap plat...

- I què fareu de mi? - En Manel s'espanta, i no sap si no li cal reaccionar per les dolentes.

- T'adormirem. Et despertaràs prop de casa, segur. Ningú sospitarà res. Ja rebràs més instruccions en el futur. Fes-lo dormir, sargent! - El nom de "sargent", sens dubte, el deia "T" referint-se a l'home de la xeringa.

- Però jo - el Manel començava a dir, - jo vold... - Però la xeringa se li enfonsà en el braç, i instantàniament en Manel quedà adormit.

Ja en el món dels somnis, en Manel no notà com unes mans l'alçaven i se l'enduien fora de la biblioteca; tampoc era conscient que en "T" li rogava que anessin amb compte de no fer-li mal. I vàries hores més tard....

(Continuarà.).

---------------------------------------------------

Benvingut al Forumstoa: www.forum-stoer.forocatalan.com