LA FORQUILLA AL COR

Un relat de: Sergi Elias Bandres

LA FORQUILLA AL COR


Floreixo vibrant, de cabell marcit,
abandonat per les noces de l’oblit;
ja em desintegro per no res,
sense sofriment,
la castanya de la mort és dins la meva vida.

Els miralls són tots partits,
els meus ulls es fonen de neguit...
resto restes i el meu pes,
obligadament!
fa via torta i es descompon mica en mica.

Seré un clavell, tot marcit,
sense tu, qui em van parir...
i el lament és ben entès...
obstinadament!
em vas fer príncep i m’has abandonat a la via.

Sergi Elias
28-12-2017

Comentaris

  • Interessant reflexió sobre la vellesa i la mort.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 17-02-2018 | Valoració: 9

    M'ha agradat. Senzill i ben fet.

    Crec entendre que era una reflexió sobre la mort i la vellesa, que et van pansint per dintre encara que no ho notis. La vida no tot són flors i violes. Sort que tenim, entre altres coses, la literatura, per a poder expressar-nos i entretenir-nos.

    No perdis altres ocasions per a expressar sentiments amb les teves metàfores, bon home.

    Ens veurem!!

  • impressionant![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-01-2018 | Valoració: 10

    M’ha impressionat molt la teva poesia,Sergi, i m’ha agradat molt més. M’imagino una persona que ha sofert molt i me l’imagino vella i bella.

    Una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Vívid i molt, molt dolorós.[Ofensiu]
    allan lee | 18-01-2018

    Punyent i fred, marcit i cru. T'expresses magistralment.
    Gràcies per comentar-me, Sergi. Una abraçada, esperant que et trobis bé i tinguis dies bonics

    a

  • De sang[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 17-01-2018 | Valoració: 10

    Hola Sergi. Gràcies per comentar. Volia aprofitar per dir-te que, en el seu moment, no vaig poder contestar el teu comentari a un altre microrelat meu: en ell em deies que no l'entenies. Bé, normalment sempre responc i aquesta vegada no recorde perquè no ho vaig fer, però m'agradaria que saberes que el teu comentari el tinc en compte, més que res perquè els comentaris així ajuden: de vegades, no sé que passa que oblidem que també escrivim per a altres persones. Mira, va anar així, però t'agraïsc igualment que m'ho feres saber.

    Ufff, ha passat Nadal i, entre tantes menges, tu anaves amb la forquilla al cor. És especial com has fet sonar el dolor a través d'una forma i d'uns mots tan apropiats i que jo puc reconèixer perfectament com a teus. Sincer, intens i molt bell és el que has deixat ací. Les experiències negatives han de passar, ens han de deixar un pòsit, ens han de fer créixer, ens han d'inspirar, però només de tu pot eixir una composició com aquesta. Felicitats i gràcies per emocionar-me tant quan et sent caminar per la via, amb serenor, ja despullat de les robes de príncep que tornaràs a lluir orgullosament, ja ho crec… I crec que encara sóc a temps de desitjar-te Bon Any.

  • FreixuresFreixures[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-01-2018 | Valoració: 10

    Un poema tan intens i bo com les freixures. Esborronador, directe, transmets tota la sensació d'un cor punxat, ferit. Però, repeteixo, tan bo com les vísceres ben cuinades. Una forta abraçada, Sergi i que tinguis una bona entrada d'any!

    Aleix

  • Hi afegeixo.[Ofensiu]
    Nil | 02-01-2018 | Valoració: 10

    Quan em referia a la "Reina Mare", no m referia pas a la "Mare terra". Sinó a algú del sexe femení com podria ésser la 'amor de la vida o la mare. Aquí ho entés per la mare. Però segons tu no ho és. A vegades quan escrivim donem per soposat que tothom ho copsarà a la primera i no és pas així. Dons a amí em passa....

  • De vegades...[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-01-2018

    ...hem de lluitar sols, no valen els retrets, ni donar les culpes als altres. Al final, la lluita és individual, i l'elecció també, podem desfer-nos o continuar...
    (espero haver entès el significat de les teves paraules)

  • Very clever.[Ofensiu]
    Nil | 31-12-2017 | Valoració: 10

    Trist, però ensems transmet alegria per la mena vida assignada. I crec que aquesta és una acceptació o presa de consciència intel·ligent. No voldria acabar dient que m'he sentit identificat quan dius: Em vas fer príncep i m'abandones a la vida: Verry clever!. Però no oblidis pas que el cordó umbilical de la nostra "reina mare", des de el tro "celestial" continua unit a nosaltres. Això, si és que creus en la supervivència de l'ànima... Joiós Any Nou, Nil.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

623 Relats

1737 Comentaris

387782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi