Cercador
La força dels versos
Un relat de: nana_17- Compartir:
~
Les paraules són armes
que tothom pot utilitzar,
però poca gent
les sap fer anar.
Les mirades són míssils
que moltes vegades fereixen,
d'altres et segueixen
i algunes et protegeixen.
Les abraçades són com papallones,
símbols de sort i esperança,
fortuna i companyia,
amistat i elegància.
Els amics, com les estrelles,
sempre són on menys t'esperes.
Els tens al costat un dia de negra nit
o ocults, sota el sol del dia.
I els versos són frases en un gran llibre,
un llibre com la terra i la vida,
que tot uneix i tot separa.
Tenen la força d'una abraçada.
<7/4/08>
Comentaris
-
Paraules i silencis, amics i abraçades, versos i mirades[Ofensiu]Unaquimera | 15-06-2008 | Valoració: 10
Jo també crec que els amics són un tresor, i reconec la força de la poesia, la potència de les paraules i el poder de les mirades.
Que el tresor quedi enterrat per sempre o s'utilitzi malament, que trobem la poesia ens llegeixi, que les paraules facin mal o que les mirades siguin incapaces d'establir ponts de contacte entre les persones, ... tot i això ( i algunes altres coses en la vida, com l'amor... ) depèn en gran part de la nostra actitud i en una petita part, de la sort o els regals que ens ofereix l'atzar de tant en tant, no creus?
Després de llegir els teus versos, vull oferir-te el primer relat que vaig publicar en aquesta pàgina: Amb les cames separades. No t'espantis pel títol; crec que si el llegeixes en gaudiràs, perquè tens imaginació, ets capaç de somiar i penses que les mirades són míssils... espero que t'hi trobaràs còmoda!
T'envio una abraçada forta, forta de veritat
Unaquimera
l´Autor
63 Relats
72 Comentaris
60712 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.
Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.
Supersticiosa? No pas
Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.
És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.
Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.
Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!
Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima
Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món
Una abraçada forta i un somriure càlid!