La força de l'amulet

Duia un amulet amb estranyes inscripcions, el cos àgil i lleuger i el missatge encriptat de totes les vivències de les seves avantpassades.
Es creia que el poder de la màgia que movia els cors i els cicles vitals de les dones, la que donava vida a la vida, quedava transmesa de mares a filles permanentment succeint-se en el temps.
L'instint de lloba amatent per protegir, olorar, intuir perills, per preservar als fills, esmolant les urpes des de l'època més llunyana. La intuïció de distingir les plantes curatives, el significat de les llunes, d'improvisar remeis sense que ningú els hi hagués ensenyat.
Un poderós sentiment de llibertat dins de tanta responsabilitat, que li donava ales al cor per poder volar com les seves amigues les àguiles, veient la profunditat dels penya-segats i omplint la sang d'apassionades sensacions.
I a les mans, la delicadesa d'acaronar suau i prémer contundent quan era menester.
Tanta càrrega genètica, tanta memòria emmagatzemada en les terminacions nervioses de la pell, en la sang, en el cervell, en les parets humides de la matriu...
Aquell amulet era la seva herència, un recull de vivències i saviesa que augmentaven amb cada nova generació i no es perdien mai.
Cada mare gravava simbòlicament el que havia après al cap de la vida, passant-se la informació de l'una a l'altra, intentant millorar així el pas per aquest món mortal.
I ara ella, havia recollit molta màgia, força i valentia d'aquelles vides misteriosament inscrites i llegia en els cors del humans i en els de tots els éssers que l'envoltaven. Era una comunicació lleugera, suau, sense invasió, un intercanvi de vibracions.
També tenia innata en el seu imaginatiu i sensible cor, la capacitat de somiar desperta, que tan aviat la feia poderosa i forta com petita i feble.
Malgrat tot, no volia deixar perdre aquell tresor tan valuós de sentir els batecs de tants elements que romanien amagats entre els espais invisibles, de creuar boscos i arribar a nous indrets amb la ment, de dibuixar colors i llums en les ombres...
Afegiria les inscripcions en l'amulet en el seu moment, intuint que podia obrir nous camins en les noves generacions. Triaria tota la informació que ajudés a sobreviure a les malalties, a les adversitats, als paranys de la tristesa i a les lluites interiors, però al mateix temps intentaria encendre l'espurna per esdevenir esperits lliures, dins de les moltes limitacions insalvables.

Sabia com volia viure i la força de l'amulet li ho recordaria, si en algun moment se li oblidava...