la font

Un relat de: Urkc-Eduard
Descobrim que ja no cal tornar a la Font.
La Font som nosaltres,
I la graduem,
Com brolls barbullents a la llera cabalosa,
O com simples regalims de degoteigs eixarreïts.

I detectem que ja ningú ens vindrà a salvar.
I tenim el deure de convertir-nos en salvació.

I tornen aquells petons curulls vessants de màgia
envers aquells freds, de brogidoses matinades folles displicents

I quan veus que ja no res serà el mateix
I tanmateix millor així
Dreceres i senders mentals es desfilagar-sen.
esvaint perdudes batalles de definicions estèrils

I el pensament és una futilitat més de nimietats
que ens consola de les nostres petiteses
atenuant desencoratjaments,
d'un poble traït que camina perdut a la fosca silent

Entorts, paranys, desencisos i desesperances
seran arreu vistents al nostre espai i paisatge

I tots junts ja no cercarem
nous corriols alliberadors de nostàlgies

Sabent-nos sender, meta i camí, aquí i ara

Comentaris

  • Font vessant[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-07-2020 | Valoració: 10


    Llengint-ho, llengint-ho, em quede satisfet de que som tots font vessant...
    Ets tan surrealista, que em quede divagant en el temps.
    Enhorabona...
    Salut i cuida't...

  • Res no serà el mateix[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-07-2020

    Som la font, el sender, la meta i el camí. Com un manual d'autoajuda, especialment quan s'entenen els versos:
    "I quan veus que ja no res serà el mateix
    I tanmateix millor així."
    Trobo que hi ha una ambigua relació entre el personal i el social o comú en aquesta poesia. Millor així.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: