la font

Descobrim que ja no cal tornar a la Font.
La Font som nosaltres,
I la graduem,
Com brolls barbullents a la llera cabalosa,
O com simples regalims de degoteigs eixarreïts.

I detectem que ja ningú ens vindrà a salvar.
I tenim el deure de convertir-nos en salvació.

I tornen aquells petons curulls vessants de màgia
envers aquells freds, de brogidoses matinades folles displicents

I quan veus que ja no res serà el mateix
I tanmateix millor així
Dreceres i senders mentals es desfilagar-sen.
esvaint perdudes batalles de definicions estèrils

I el pensament és una futilitat més de nimietats
que ens consola de les nostres petiteses
atenuant desencoratjaments,
d'un poble traït que camina perdut a la fosca silent

Entorts, paranys, desencisos i desesperances
seran arreu vistents al nostre espai i paisatge

I tots junts ja no cercarem
nous corriols alliberadors de nostàlgies

Sabent-nos sender, meta i camí, aquí i ara