La Fonda dels Fills de Puta i de Cabró

A la Fonda dels Fills de Puta i de Cabró hi anaven tots els etiquetats més de mil vegades amb aquelles definicions per les gestes que havien protagonitzat i que els en feien més que dignes.

Sempre era plena. Caldrien més sucursals i franquícies...és a dir: una cadena. La primera, però, era la més notable. Excel·lia pel clientam sovintejaire provinent d'estaments privilegiats. Amb tot, hi havia un dia 'blanc', el de descomptes, quan eren servits àpats no t'hi fixis disfressats de sí t'hi fixis, lloable idea dels propietaris qui no calia dir que, al seu torn, eren uns veritables fills de puta i de cabró.

En aquella fonda es bevien sucs, per exemple, d'impostos durs, purs i reconsagrats ampliats amb un gustet agredolç libidinós que els conferia un caràcter que confegia una sed de 'més'.

A la fonda s'hi consumien cassoles casolanes elaborades amb ingredients selectes en vies d'extinció. Les salses d'acompanyament eren enveja de qualsevol tango.

El local estava profusament decorat amb trofeus de cacera passats per la més exigent taxidèrmia que colgava expressions de sofriment gens necessàries.

Les cambres, perfumades amb olis essencials de terres desprotegides, eren racons de serveis on el cartellet 'per estrenar' sempre s'hi adequava amb una realitat indiscutible. Sí, standing de criadam criaturam.

Es disposava d'una clínica privada d'accés reservat. Allà s'hi exhibia un assortiment d'òrgans congelats aptes àdhuc per a criogènesi ben pagada. Seriositat i bon fer.

En aquell establiment els Fills de Puta i de Cabró hi estaven ben a gust. Es relaxaven de la feina, bé que s'ho mereixien.

El que més es demanava era l'accés a la Sala dels Esperits. Sí: no tots els fills de puta i de cabró ho eren genèticament. Aleshores els progenitors difunts, empesos per una necessitat de repòs no aconseguit, s'hi materialitzaven per tal de fer-los recapacitar. Endebades. Un cop s'havien mostrat, els espectres esdevenien gaudi per als fills de puta i de cabró: automàticament les parets es reforçaven per tal que els fantasmes no les poguessin traspassar i un cop presoners, com oportunament havia estat previst, es provaria com n'eren, de resistents. Eren disparats amb armes impensables per rematar ombres de la mort entre rialles encara més flagel·ladores.

Sempre se sentia la gatzara de l'interior de la fonda. Se la recomanava amb comentaris de gran satisfacció.

N'emanava una sentor col·locaire adquirida a litres a la gran fàbrica Etiko-konzienzia-Militar, element necessari en l'ambientació.





La Fonda dels Fills de Puta i de Cabró projectava vibracions potents, molt. Anaven enllà i enllà. A un punt exacte de l'univers on feia molt que s'esperava rebre-les. Llavors partirien les naus, a acomplir el que feia tant, els sempres dels sempres, calia dur a terme: anul·lar aquell centre -aquells centres- de malignitat que ofenien el benestar galàctic, còsmic.