Cercador
La flor que et vaig regalar
Un relat de: silvia_peratalladaMira enrere
i busca
aquella flor que et vaig regalar.
La trobaràs
al fons del calaix,
allà on la vas deixar quan la vas olorar.
Si t'hi fixes,
encara que no ho has fet mai
la trobaràs pansida, i sense respirar.
Però si la mires una estona,
amb el cor a la mà
potser tornarà a viure, qui sap.
Tu tens la recepta, per fer-la tornar
de tu depèn
la decisió la tens a la mà.
O això, o no tornarà
Comentaris
-
Uau[Ofensiu]Lecram | 19-06-2018 | Valoració: 10
Uau...quin poema, relat tan bonic, feia temps que no et llegia Silvia i avui m'ha aparegut el teu relat així per atzar i sincerament he de dir-te que m'ha agradat moltíssim.
Un abraçada -
m'agradat molt..[Ofensiu]Becari | 18-10-2005
...com jugues amb aquest doble sentit....
molt xula...
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581009 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....