La flor lletja

Un relat de: Coralina

Era un jardí molt bell. El jardiner propietari ho sabia i fins i tot els altres jardiners ho deien. La veritat es que era un jardí molt vell. Cada matí les flors obrian els seus
petals al sol, vanitoses, ensenyan els seus bonics colors. Peró hi havia una flor que no s'obria. Els seus colors eren apagats i tristos, i només en la foscor de la nit els
ensenyava, intentant que ningú pugues veure la seva lletjor. Les altres flors la ignoraven, els visitants mai es fixaven en ella i el jardiner solia oblidar-se de regar-
le. I poc a poc es va anar marcint,no se sap si per falta d'amor o d'aigua, fins que va morir en un racó d'aquell bell jardí.

Comentaris

  • crohnic | 21-09-2009 | Valoració: 9

    Un relat breu amb un missatge molt clar...
    Jo no crec que existeixin les flors lletges,... que siguin diferents a les altres, que no comparteixin les mateixes qualitats que la resta no significa que siguin menys boniques... simplement són diferents...
    Salut!!

  • Metàfora de la societat[Ofensiu]
    Korogami | 01-09-2008 | Valoració: 10

    És una bona metàfora sobre els colectius socials, on sol ser si menys no una de les més precioses flors la que es veu apartada, i arribat en aquest punt, pot arribar a ser això la seva salvació, o la seva perdició. En ambdos casos el resultat és dur, i sobretot; difícil, però per molt fosc i complicat que sigui el laberint sempre hi haurà una escletxa de llum que t'ilumina el camí, i qui sap, un cop veus la llum ja no tens motius per sortir del laberint.

    Moltes gràcies per comentar-me, ànims i una abraçada, no estàs sola.

  • potser aquesta flor[Ofensiu]
    micanmica | 23-08-2008 | Valoració: 9

    no era tan lletja, sinó que estava carregada de complexes. Qui sap si, armant-se de valor, s'hagués obert i mostrat al món com les seves companyes, no s'hauria confós amb elles i ningú hauria advertit la seva lletjor. A vegades, els complexes ens endureixen els defectes que tenim, que potser no ho són tant però els nostres ulls veuen gegants.
    una abraçada, i m'ha agradat el relat, breu, senzill, amè i fràgil com les flors.

  • sempre hi ha, es té un atrectiu cap a la bellesa[Ofensiu]
    Lèvingir | 23-08-2008

    jardins molt a dins.

    Lèvingir

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Coralina

Coralina

12 Relats

38 Comentaris

13868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
25 de setembre del 91.


Bombolles de colors. Somnis de sucre. Rialles de vidre. Ulls de conte. Carícies de mel. Ocells de fusta. Paraules d'aigua. Mans d'escorça. Parpelles de sorra del mar negre. Somriures de lluna. Fulls de llibre. Cants de sabors; maduixa, chocolate. Cos de nina de pelfa. Cabells de rajos de sol. Danses de flors. Petons de més. Dies de cafè. Llavis de fruita. Llums de coloraines.