Cercador
La Flor de la Lluna
Un relat de: joandemataro- Compartir:
podem sentir aquesta entrega excelsa
que floreix en un instant de llum blanca,
camí d’una perfecció meravellosament efímera ,
com la Flor de la Lluna.
Busquem ser un de sol en l’ofrena d’amor i en el gaudi
i cada llambrec és un regal que junts desembolquem,
encara amb il.lusió .
I em sento tan feliç per tu i per nosaltres…
Comentaris
-
Genial[Ofensiu]Naiade | 24-09-2011 | Valoració: 10
Descrius aquells instants màgics on deixem de ser dos per fondre’ns en un, donant-nos del tot...el cel.
Una abraçada
-
Lirisme d'amor[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 14-09-2011 | Valoració: 10
Joan, això és una meravella! El lirisme que deixes anar és fabulós, tendre i molt treballat, segur. Has encadenat una sèrie de frases precioses amb un ritme de melodia amb piano, prop de les ones, a mitja nit en bona companyia. Un plaer llegir poesies així. Una forta abraçada.
aleix
-
pètals de poesia[Ofensiu]Xunxi | 14-09-2011 | Valoració: 10
Aquells instants màgics, d’intimitat,d’entrega incondicional, que t’omplen el cos de felicitat impregnada com a pètals d’amor, del nostre cos i de la teva poesia .. una abraçada de flor d’estiu per tu Joan
-
Tendresa[Ofensiu]Joan G. Pons | 14-09-2011 | Valoració: 10
Poema sensible a flor de pell. L'he llegit unes quantes vegades. Suggeridor i aporta pau i serenor. Gràcies, Joan.
Valoració mitja: 10
