la flauta no màgica

Hi ha fruita gustosa,
de cera, olorosa i brillant,
però...
no pot comprar-la.

Hi ha sol, rodó,
també brillant,
fet per estimar la seva pell,
però...
no arriba a la seva cabanya.

Hi ha pa,
fet per omplir els matins
d'olor de camps de blat,
però...
ella rosega d'un crostó sec
l'escorça.

Hi ha música
i moltes coses més,
però...
elevades, llunyanes...

Sent campanes
que li diuen que aquell poble
no és el seu,
veu com les mosques
li roben de les flors
la mel negra i com el preu
posa nom a tot.

Les roses es deien roses,
ara les anomenen
"a 30 euros la dotzena".
L'espanta la verticalitat
de les coses
i està enamorada dels ulls
del bosc.
Encara és una nena
a l'altre costat de la nit.

La foscor desitja la llum,
però,
aquesta la mata.

Té tota la mort per davant
i la vida en un instant.
Al seu futur li diuen etcètera...
El seu drama
és que plora atrapada
en el seu somriure de nena.
Creu que la papallona
és superior a totes les feres
perquè pot fugir volant.

I una trèmula flauta
plora so de canya
en llàgrima de cristall.