La física de Mpemba

Jo sabia la pregunta que el meu amic Erasto volia fer (des de feia anys era un tema que no el deixava viure), havia intentat dissuadir-lo, i sabia també la reacció de riure que provocaria entre els companys i d'enuig entre alguns dels professors. El que no sabia ningú era quina seria la reacció del conferenciant. La conferencia havia estat curta i molt interessant. No tots els anys ens visitava un professor universitari i allò que en un institut de la capital podia ser normal al nostre centre, el Mkwawa High School, de Magamba era un fet excepcional. Erasto portava la seva pregunta escrita i des del primer moment que es va iniciar el col·loqui va aixecar la mà. El director, que també era el nostre professor de física, havia presentat el conferenciant i ara donava paraules feia veure que no veia la mà d'Erasto, i assenyalava a altres alumnes que preguntaven sobre les proves d'accés a la universitat o sobre temes de cosmologia. Va ser el Dr. Osborne qui va aprofitar un moment en què no hi havia més preguntes per animar Erasto a fer la seva. Els alumnes, que fins ara havien tingut un comportament excel·lent van començar a moure's i fer soroll. Erasto va dir "Per què l'aigua calenta es congela abans que la freda?" Els riures i els comentaris, sobre la que en el nostre institut ja es coneixia com la "física de Mpemba", van inundar la sala. El Dr. Osborne no entenia, què passava, però va estar molt simpàtic, li va demanar a Erasto repetir la pregunta i en tota la sala es va fer un gran silenci. Erasto va dir: "Si s'agafen dos gots idèntics amb iguals volums d'aigua, un a 35° C i l'altre a 100° C i els fiquem en un frigorífic, es congela abans l'aigua que estava a 100° C. Per què?". El Dr. Osborne es va mostrar molt interessat. El primer que va fer va ser preguntar-li si havia fet l'experiment. Recordo que Erasto li va dir que des de feia cinc anys, quan havia descobert per casualitat que així podia fer gelats més ràpidament, havia repetit molts cops l'experiència i sempre amb el mateix resultat. El Dr. Osborne li va dir que no sabia quina resposta donar-li, però que li prometia fer l'experiment quan tornés a Dar es Salaam.

Al dia següent, tot l'institut parlava de la pregunta del meu amic Erasto. La majoria de companys i professors pensaven que Erasto els havia avergonyit fent aquella pregunta i que el seu objectiu era plantejar al Dr. Osborne un problema que no fos capaç de resoldre. El nostre director es va mostrar més comprensiu i va obligar els alumnes que es reien d'Erasto a fer l'experiment. La setmana següent van canviar moltes coses. Els alumnes i el director van fer l'experiment i van poder comprovar astorats que Erasto tenia raó. Des de Dar es Salaam va trucar el Dr. Osborne per parlar amb el director i explicar-li que havia hagut d'amonestar un ajudant seu que va manipular els resultats de l'experiment perquè segons ell "havia repetit l'experiment molts cops i no aconseguia que li donés el resultat correcte". Erasto va rebre una invitació del Dr. Osborne per visitar el seu laboratori i per fer conjuntament un article sobre el seu experiment que es va publicar en una important revista científica.

En poques setmanes, la sensació de vergonya aliena va passar a la d'orgull de tenir un amic i company famós. Això va passar ja fa molts anys, el 1969. Avui quan algun físic es pregunta perquè l'aigua calenta es congela abans que l'aigua freda, un problema que continua obert, acostuma a recordar que Aristòtil fa més de dos mil anys i Bacon i Descartes fa quatre segles ja s'havien adonat d'aquest fenomen, però també es recorden d'aquell estudiant de secundària d'un país africà que va haver de suportar les burles de companys i alguns professors i el lipori dels amics per defensar la veritat i la ciència davant del dogmatisme i les idees preestablertes.