Cercador
LA FINESTRA ‘REFLEXIVA’ DE VILAJOAN. GARRIGÀS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Dalmau Juscafresa, publica unes fotografies de la casa del carrer dels Afores, 4, Vilajoan, a Garrigàs a la comarca del Empordà sobirà.
Patrimoni Gencat en relació a la casa innominada situada al sud-oest del nucli urbà de Garrigàs, dins l'entramat urbà del veïnat de Vilajoan, a la banda de migdia d'aquest i al costat del castell, ens explica que és un edifici de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats que estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. El volum principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula de dos vessants. La façana principal combina obertures rectangulars amb d'altres d'arc escarser.
A la planta baixa destaca el portal d'accés, rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i una gran llinda plana amb un emblema central decorat, del que es desprenen les inicials “IHS” i l'any 1559. A banda i banda del portal hi ha dues finestres d'arc escarser adovellades, tot i que probablement restituïdes. Al primer pis, damunt del portal, hi ha una finestra renaixentista rectangular motllurada, amb l'ampit sobresortit i que presenta un frontó superior ornamentat amb el relleu d'una testa femenina. Entre l'obertura i el frontó destaca la següent inscripció: “UBI CARITAS ET ORDO DEUS IBI EST”. A la part inferior de l'obertura, sota l'ampit, hi ha una altra inscripció: "QUI NON LABORAT NO MANDUCAT".
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i àdhuc del autor de la finestra i les inscripcions 'reflexives'.
Emmarcant aquesta obertura hi ha dues finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra, amb les llindes planes. A la segona planta hi ha tres finestres d'arc escarser i una de rectangular emmarcada amb carreus. El cos adossat al principal, rehabilitat, presenta la coberta de teula d'un sol vessant i les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la planta baixa destaca un arc de mig punt bastit amb pedra disposada a sardinell, tapiat i amb el portal d'accés al mig. Als pisos superiors hi ha dues galeries obertes delimitades amb baranes de barrots.
La construcció és bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada en filades més o menys regulars i lligada amb morter
La finestra i la llinda corresponen molt probablement a la mateixa data, l'any 1559, que apareix inscrita a l'emblema, encara que també és possible que aquests dos elements fossin traslladats des d'altres construccions. En l'actualitat formen part de la façana de migdia d'una casa molt modificada per a la seva adaptació com a segona residència.
No trobava cap dada relativa a l’existència d’una escola abans de la dictadura franquista a Vilajoan, la finestra ‘reflexiva’ és un prova fefaent de que l’educació havia arribat a l’Empordà sobirà abans d’aquella època desgraciada en la història de la humanitat.
Quan al topònim trobava; en la documentació antiga Carrica (Segle X), d’origen incert, potser relacionat amb garriga, etimològicament d'un mot preromà *garrīca o *carrīca, ‘coscoll, alzina’ (?), sobre l'origen del qual han discutit amplament els lingüistes (cf. Schuchardt en ZRPh, xxiii, 198; P. Skok en Rom. l, 210; Gamillscheg en ZRPh, xli, 505; Meyer-Lübke Kat. 121).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el nostre patrimoni històric i/o artístic, és per als catalans un impartiu ètic
Patrimoni Gencat en relació a la casa innominada situada al sud-oest del nucli urbà de Garrigàs, dins l'entramat urbà del veïnat de Vilajoan, a la banda de migdia d'aquest i al costat del castell, ens explica que és un edifici de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats que estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. El volum principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula de dos vessants. La façana principal combina obertures rectangulars amb d'altres d'arc escarser.
A la planta baixa destaca el portal d'accés, rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i una gran llinda plana amb un emblema central decorat, del que es desprenen les inicials “IHS” i l'any 1559. A banda i banda del portal hi ha dues finestres d'arc escarser adovellades, tot i que probablement restituïdes. Al primer pis, damunt del portal, hi ha una finestra renaixentista rectangular motllurada, amb l'ampit sobresortit i que presenta un frontó superior ornamentat amb el relleu d'una testa femenina. Entre l'obertura i el frontó destaca la següent inscripció: “UBI CARITAS ET ORDO DEUS IBI EST”. A la part inferior de l'obertura, sota l'ampit, hi ha una altra inscripció: "QUI NON LABORAT NO MANDUCAT".
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i àdhuc del autor de la finestra i les inscripcions 'reflexives'.
Emmarcant aquesta obertura hi ha dues finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra, amb les llindes planes. A la segona planta hi ha tres finestres d'arc escarser i una de rectangular emmarcada amb carreus. El cos adossat al principal, rehabilitat, presenta la coberta de teula d'un sol vessant i les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la planta baixa destaca un arc de mig punt bastit amb pedra disposada a sardinell, tapiat i amb el portal d'accés al mig. Als pisos superiors hi ha dues galeries obertes delimitades amb baranes de barrots.
La construcció és bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada en filades més o menys regulars i lligada amb morter
La finestra i la llinda corresponen molt probablement a la mateixa data, l'any 1559, que apareix inscrita a l'emblema, encara que també és possible que aquests dos elements fossin traslladats des d'altres construccions. En l'actualitat formen part de la façana de migdia d'una casa molt modificada per a la seva adaptació com a segona residència.
No trobava cap dada relativa a l’existència d’una escola abans de la dictadura franquista a Vilajoan, la finestra ‘reflexiva’ és un prova fefaent de que l’educació havia arribat a l’Empordà sobirà abans d’aquella època desgraciada en la història de la humanitat.
Quan al topònim trobava; en la documentació antiga Carrica (Segle X), d’origen incert, potser relacionat amb garriga, etimològicament d'un mot preromà *garrīca o *carrīca, ‘coscoll, alzina’ (?), sobre l'origen del qual han discutit amplament els lingüistes (cf. Schuchardt en ZRPh, xxiii, 198; P. Skok en Rom. l, 210; Gamillscheg en ZRPh, xli, 505; Meyer-Lübke Kat. 121).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el nostre patrimoni històric i/o artístic, és per als catalans un impartiu ètic
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5428989 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS