Cercador
La finestra dels meus ulls
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Des de la finestra dels meus ulls
veig la vida, que no entenc,
i que se'm mostra tossuda al davant
I els núvols passen de llarg,
però el blau es queda
i em regala pau
i no goso moure'm.
Enyoro la quietud
de la inexistència
Allà on érem abans de néixer.
Comentaris
-
Un poema...[Ofensiu]Naiade | 13-10-2010 | Valoració: 10
...melangiós on obres el cor i expresses les teves inquietuds. Un cor desassossegat, que cerca retrobar la seguretat i benestar que creu que tenia abans d'arribar a aquest món. Però dius coses importants a l'estrofa central, gaudeix d'aquets instants de pau que et regala aquest cel blau i endavant.
Una abraçada
-
Amb les finestres obertes[Ofensiu]Unaquimera | 08-10-2010
Què bonic, Joan, el començament d'aquest poema teu!
"Des de la finestra dels meus ulls" veig sovint coses que no entenc... i entre Mirades i miratges, no em queda més remei que esperar que els núvols passin de llarg, i pugui tornar a contemplar el blau, i recuperar la pau d'esperit...
Amb les meves finestres ben obertes, t'envio una abraçada blava,
Unaquimera
