la filla

Un relat de: fani segurado cabrol
Com un arbre nu..i silenci.
no sento res no respiro estic seca.
com un arbre nu.
Mecanismes de defensa m ‘ envolten ,
sense voler, no respiro estic seca.
com un arbre nu
et miro i encara no se el que és enyorar-te
t’oloro i encara ets tu.

Em dones un petó? no et faci vergonya.
Sóc la teva mare. Sóc la teva protectora. Sóc tu. Perdona m.
No facis broma. Saps que no m’agraden les sorpreses
petita, on ets?

Canta m una cançó i acompanya al teu germà, fes nos riure
petita, on ets?

T he trobat, darrera l’ arbre nu


Comentaris

  • M'ha emocionat[Ofensiu]
    Atlantis | 06-03-2020

    M’ha emocionat el poema. No sé si parteix d’una realitat, però aquest arbre nu que no pot sentir, que no te fulles ni flors per plorar el reconec. M’he sentit identificada en la sensació de duresa que porta un arbre nu.

    Abraçada càlida

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

fani segurado cabrol

6 Relats

2 Comentaris

608 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00