La filla d'en Quirch Vilar: defensora de Girona

Un relat de: Naninant
L'eugenial carreter Quirch Vilar, aquell que el seu nom surt gravat en una gran pedra nummulítica del s. XVIII a la vorera del carrer de Baix i que es va localitzar en els documents matrimonials de Santa Eugènia de Ter, a part que sabem que va tenir un fill, en Jaume, presumiblement el que està esculpit a la mateixa llinda, igualment caçat en les actes i el qual ara ja coneixem que va tenir fruit dels dos matrimonis que va viure, una bona mainada, concretament 10 fills, tots, és clar, com s'apunta en els baptismes, emparentats amb Quirch i la Francisca; doncs a part d'en Jaume, en el poc espai de temps que va estar al pla, també va engendrar una filla: la Teresa Vilar i Bech. Que aquesta és força complicada d'ubicar. Una secció important dels llibres sacramentals de la parròquia es van malmetre. Però entenent quina era la situació d'aquests Vilar, que els dos descendents es van quedar orfes de pare molt petits i que la mare va morir pels volts del 1770 quan encara eren relativament adolescents, podríem entendre que la Teresa va haver de marxar per motius econòmics i laborals, potser a treballar de criada en algun domicili. Per això no es va casar a Santa Eugènia de Ter, sinó a la Catedral de Girona, el 1777; tenint 21 anys. En Josep Buada, un jove, guapo i eixerit treballador de Salt, va ser la parella. Ja ajuntats de poc, el mateix any, es van independitzar anant de lloguer en un habitacle a les Ferreries Velles, al cantó que cau més a prop del carrer Abeuradors, propietat d'un tal Ignasi Carreres. Però curiosament, a posterior, passada una dècada més o menys, quan van ser pares del primer fill, d'en Josep Buada i Vilar, es traslladen a una casa petiteta que estava a la mateixa via, però a l'altra punta, adjacent a Cort Reial, propietat de la viuda del distingit metge Josep Vilar, la senyora Margarida. Allà resideixen subsistint com poden amb l'ocupació de fuster que feia ell, sumant alguna tasca que imaginem portava a terme la filla d'en Quirch. Més tard hi serien els dos successors que vindrien seguidament; en Salvi i en Jaume. Els cinc habitaren aquí fins ben bé les acaballes del 1809. O sigui que d'entre altres maldecaps, aquest llinatge originari de sobre les hortes, va haver de patir des del centre els tres setges famosos que la població va suportar. Perquè segur que quan la pressió era tan tan forta per part de l'exèrcit napoleònic que fins i tot es va haver d'armar 1500 civils, molt probablement algun dels tres néts d'en Quirch va formar-ne part. O si no és molt possible que d'alguna manera o altre van col·laborar defensant la ciutat. De fet, el marit, en Josep Buada, va fallir el 21 de setembre de 1809, dos dies després del Gran dia de Girona, a l'Hospital Provincial. I la Teresa Vilar igualment també traspassà abans de la capitulació de l'11 de desembre. Per una altra banda, el fill gran en acabat el conflicte desapareix, o almenys no se'n troba cap rastre. I els dos néts restants d'en Quirch Vilar, els que sobrevisqueren a la guerra, seguiren espavilats l'ofici del genitor, un fent d'ebenista al carrer de la Barca.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: