LA FIL.LOXERA I LA MADRONA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Quan al pare se li va morir l’últim cep de la vinya, per la maleïda fil•loxera, va ser com si una gran llosa li caigués al damunt. Els seus vins eren preuats, les seves vinyes donaven prou fruit per mantenir la família i les tres filles a l’escola. Cert que li quedaven unes monedes de plata que va tenir d’anar gastant en menjar i en tornar a comprar ceps resistents per tornar endegar el negoci vinícola.

Un dia va parlar amb la dona i li va dir no tindria mes remei que anar a demanar feina a la fabrica de llençols al igual que les dues nenes grans de 13 i 12 anys, però la Madrona, als seus 10 anyets tindrien de fer alguna altre cosa, ell havia pensat que potser la podrien portar a una casa de pagès, havia sentit a dir que necessitaven una nena per vigilar un infantó. Allà menjaria be fins que les coses tornessin a rutllar.

La mare va parlar amb la Mariona del mas El Pla i li va confirmar que si, buscaven una noieta , era espavilada la seva nena?
Es la millor de casa, les monges diuen te intel•ligència i enginy, però en aquets moments no podem mantenir una boca mes, espero que sigui per poc temps, es tant petita encara la Madrona, feu la mare......

I la Madrona plorosa al cap de vuit dies es va acomiadar de la mare i va quedar a cura de la Mariona, no li pagarien sou, però la mantindrien i seria com una mes de la casa, sols tindria de vigilar un nen de 15 mesos , això era tot.

Els primers dies va ser així, la Madrona sols plorava al vespre enyorant els pares i germanes al ficar-se al llit. Els pares i germanes que el diumenge la van anar a veure la trobaren ben cuidada i potser amb les galtones una mica mes vermelles i tot.

La seva desgracia va ser que junt al nen també havien nascut uns garrinets i a la Mariona se li va acudir que la nena podria vigilar-los, als porquets els convenia prendre el sol. Portals al prat de davant la casa feu la Mariona, i quan sigui capvespre així que toquin el Àngelus torna a casa, ho faràs oi??

La Madrona va pensar que si, era una feina senzilla, tot be. Agafà un basto i els acompanya al prat proper, allà els porquets es van anar esbarriant, ella no en tenia ni idea de com aplegar-los. Varen tocar l´Angelus i els porquets enlloc, llavors se li va acudir una idea va agafar un porquet, li va començar a estirar les orelles, el porquet va començar a cridar i tots varen córrer cap a ella, devien pensar el seu germanet tenia problemes i van aparèixer quasi volant

En aquell moment va aparèixer la Mariona que venia a buscar-la, ja pensava que la nena no sen sortiria i venia a ajudar-la. .Al veure el que havia fet, va fer. Ho diré a la teva mare i tant que ets espavilada, apart li diré que també et pagaré dues pessetes a la setmana. Tot això es per el teu enginy, i també serà millor que sols vigilis el nen, a casa em fa falta una noieta espavilada com tu. Els porquets els cuidi un altre. Au anem cap a casa.......

Per sort la Madrona, al cap de pocs mesos va poder tornar a casa i
també a l’escola, mes sempre va tenir un grat record del temps passat a la
masia.

Comentaris

  • M'agrada :)[Ofensiu]
    Íngrid | 18-05-2015 | Valoració: 10

    Ben mirat tampoc ho fas tan malament mama ;)
    Felicitats i endavant Muaaaaa

  • pagés[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 18-05-2015

    Una història de pagés que pot ser real, els que no hi han viscut no es poden imaginar que passen aquestes coses. Un relat molt bonic.

  • Magnífic conte[Ofensiu]
    SenyorTu | 17-05-2015

    Aquest conte, escrit amb estructura tradicional, té l’encant de la senzillesa, està ben trenat i resulta de lectura fluïda. Estic d’acord amb la senyora brins: és un magnífic conte per a nens. I afegeixo que també per a adults.

  • Tendra història[Ofensiu]
    brins | 13-05-2015 | Valoració: 10

    Un relat tendre i deliciós, Montserrat, com tots els que escrius.

    Saps que aquesta història podría ser un magnífic conte per a nens? Si estigués il·lustrada amb dibuixos de colors, seria un conte bellíssim.

    Pilar

  • Dolçor[Ofensiu]
    Bonhomia | 12-05-2015 | Valoració: 10

    Merci per comentar-me el meu En dues paraules, Montse.

    El teu relat sembla de costums del S.XIX. La dolçor que desprèn és fabulosa, amb les dues nenes i els porquets. M'ha agradat molt!


    Sergi : )

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322117 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.