La figa de moro

L'incendi, el foc, m'ha cremat la "figuera de moro". Edifici de totes les figues de moro que poblen el meu jardí. Ara, sols queda un tronc i els fills : les fulles, les pales van naixent a l'aixopluc de la mare que en ser forta d'arrels no deixa que s'estingeixi la casa.
La "figuera de moro" és forta treu endavant la descendència i torna a poblar el jardí i ens ho fa sentir quan al matí una nova pala verda neix als seus peus de mare; edifici de totes les figues de moro, que en els anys és gairebé centenària i ens recorda, ella, que seguirá perpetrant l'espècies i em demana que la respecti per a què pugui veure les seves meravelloses flors; les flors de les figues de "moro".

He adobat el jardí, li he tret les branques cremades, he posat terra al seu entorn fertilitzada. Així, ella, entronitzada veurà com els seus fills neixen al seus peus.