LA FI DELS DIES

Un relat de: Josep Ventura

Les fulles ferides dels roures
escolten el soroll del torrent eixut.
Els núvols foscos diuen adéu
sense plorar i juguen
amb el vent de la carena.
La brolla tremola de por
per un llamp sec, les herbes
eixarreïdes del camí somien
amb la pluja i les guspires.
Un esquirol i una merla
comparteixen un didal d’aigua
que es fon sota les roques
del gorg, les filles dels castanyers
i les alzines moren en la flor
de les branques.
Envoltats de terra,
sota les fulles dormen amb set
els bolets, mentre surt d’una
xemeneia llarga i ampla un fum
espès que es desfà en una calitja
de verí que abraçada amb el sol
crema encara més una terra
i un bosc sense aigua.
Morim com l’escorpí dins
un cercle de foc.

Comentaris

  • Diuen que el foc...[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-10-2016

    ...purifica. Potser sí que haurà de cremar tot per tornar a començar...
    M'ha agradat molt. Gràcies!

  • felicitats pel poema josep[Ofensiu]
    joandemataro | 31-08-2015 | Valoració: 10

    i gràcies, per mi és un plaer passejar-me sempre que puc per RC i mantenir el contacte amb gent tan sensible i enriquidora com vosaltres
    una abraçada
    joan

  • Avís urgent[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 03-08-2015 | Valoració: 10

    El teu relat fa pensar, sobre tot en aquests dies d'estiu tant calurós i sec, en els incendis que es produeixen arreu.

    Intueixo, però, que va més enllà. Crec que és un crit d'atenció a allò que fa temps que ens avisen i que molt pocs hi donen credibilitat. El nostre món es va assecant i les criatures que hi viuen també clamen amb les seves veus, oïbles o no, que els hi prestem atenció. Fariem bé de posar l'oïda que també la nostra existència hi és en joc.

    M'ha agradat llegir-lo per la bellesa de les paraules, per més que m'entristeix el pensament de molts semblen, o semblem, sords i cegs als signes.

    Jordi

  • Corprenedor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-08-2015 | Valoració: 10

    Un poema corprenedor, impactant i amb una idea i, sobretot, amb una transmissió clara del què vols dir. Una natura que va morint. No serà així, però. Gaudim-la i retem-li un homenatge! Una proposta: el camí de Ribes de Freser a can Torroella, can Perramon i pujada a Bruguera. Si això ho acabes amb un dinar a l'hostal Can Moliner (peus de porc desosats amb sobrassada), potser ho veuràs amb uns altres ulls. Però que gran és la poesia que escrius, com transmets el què vols dir! Llegint-la, pateixo i em fas pensar. Una abraçada Josep i m'alegra molt llegir-te de nou.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

104 Relats

436 Comentaris

68280 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com