La fi del mon

Tot va començar un diumenge al vespre a Girona, eren les 7, caminant per la rambla buscant un bar per prendre alguna cosa que ens podes refrescar i descansar una estona. Vam trobar un bar que feia el pes, i vam decidir entrar-hi, feia molta calor, vam demanar les begudes, i vam esperar a una de les teules que hi havia a fora del bar. Prenent la coca-cola me'n vaig adonar que hi havia alguna cosa que no rutllava be, vaig mirar l'hora (les vuit passades) i vaig sentir que un home cridava: la fi del mon, la fi del mon, falten quatre hores per la fi del mon !!. A les dotze de la nit s'acabava el mon !!! La gent estava molt espantada, corria i cridava pels carrers. Jo i els meus amics no sabíem que fer, fins que vàrem proposar de fer el que mai havíem fet. Primer vàrem anar a robar objectes que mai havíem utilitzat, desprès vam anar a fer servir vehicles mai utilitzats, com vaixells, motocicletes, cotxes, etc. Desprès de tot això ens vàrem adonar que eren les onze de la nit, i només faltava una hora. Vam informar-nos de que la fi del mon tenia com a causa d'un grandiós asteroide, que venia en direcció a la Terra, i era de tal dimensions que provocaria l'esclat de tot el planeta Terra. Faltava mitja hora per les dotze de la nit i vam decidir d'anar a l'aeroport, potser podríem salvar les nostres vides, però a l'aeroport no hi havia ningú, no hi havia avions , no hi havia res...Faltaven 2 minuts per les 12, érem a una platja nudista, no hi havia ningú, ens vàrem posar a l'aigua nus, sense cap esperança de supervivència, sense saber res de les nostres famílies, sense res... Era l'hora, es sentia un soroll mol fort i una tremolor bestial, ens vam abraçar i vam sentir el gran soroll de l'impacte del meteorit sobre la Terra, però va ser un fet enormement increïble, els científics es van equivocar, i la terra allà es va quedar. Finalment tot va acabar com un dia normal i corrent. Mai oblidaré aquell dia.