LA FI DEL CAGAELÀSTICS

Va acabar la seva dissertació i el nombrós públic assistent, majoritàriament jove, va correspondre amb un intens i llarg aplaudiment. El conferenciant s’ho mereixia per la seva interessant i documentada exposició i els originals punts de vista que va aportar en aquella xerrada. S’obrí el col•loqui i del fons de la sala, una veu greu, clara i potent, va dir.. Penseu vos, sincerament, que aquest poble nostre, de seny i rauxa, pactista, sovint de covarda indecisió, serà capaç de mantenir-se ferm fins a l’hora de la veritat? O potser se’n desdirà al darrer moment, traint-se per una malentesa prudència? Què n’opineu??

La gent es girà encuriosida, per veure qui havia parlat. Era un home madur, corpulent i se’l notava bregat en el treball de la terra. La primera reacció del públic al sentir la pregunta va ser de sorpresa, per tot seguit donar pas a un murmuri general que s’endevinava foteta, sobretot per part de l’auditori jove. Quan el conferenciant va fer gest de respondre, s’imposà el silenci.

Us agraeixo la vostra pregunta. Crec fermament en tot el que he dit a la conferència i n’estic convençut. Us ho puc assegurar. I voldria creure que la convicció del poble també és ferma. Dedueixo de les vostres paraules que teniu seriosos dubtes sobre la fiabilitat d’aquestes declaracions identitàries dels prohoms d’aquest país i us malfieu dels joves idealistes, precisament per ser idealistes, i desconfieu de l’afecció dels nouvinguts, que són molts, i no us mereixen prou confiança determinats sectors empresarials, econòmics, funcionariats, polítics, judicials i religiosos del nostre país quan, arribada l’hora de la veritat, calgui que tothom es tregui la careta, mostrant-se tal com és. I temeu que tot plegat sigui un foc d’encenalls o un “soufflé” com diuen alguns.

Dissortadament comparteixo el vostre recel i escepticisme. No estic gens segur que la reacció del poble sigui coherent amb l’eufòria expressada en situacions d’alta càrrega emocional com els que hem viscut darrerament.

Perquè aquest poble, el nostre poble, tot i tenir moltes virtuts en molts aspectes, també és un poble ple de cagadubtes, caragirats i cagacalces que, al darrer moment, poden portar l’aspiració del nostre poble a fer la fi del cagaelàstics.