La festa del meu carrer

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Obro la porta del meu carrer per a que tots vostès puguin entrar i vegin el que jo recordo, el que era la festa major al meu carrer.
Les festes eren un gran esdeveniment, els carrers es guarnien per celebrar la festa major i entre una de les coses era deixar-ho ben lluït per tal d'obtenir el premi al millor carrer.
Els meus ullets d' infant m'ho feien veure tot ben guarnit i lluït... ara, amb el pas dels anys m'he adonat que totes aquestes coses eren ben bé de "festa major", doncs no tenien gaire qualitat.
La comissió del carrer, que normalment eren els comerciants, s' encarregaven de tots els preparatius, organitzaven sorteigs per a finançar les despeses, feien rifes.... i un munt de coses més per a que tot quedés ben preparat. Altaveus, músics, vocalistes....
Com a curiositat us diré que en una factura d' una compra per una rifa de l' any 1945, podem veure dos moneders de persiglas ( plàstic) pel preu de 10 pessetes , un paraigües de senyora a 20 pessetes, un de senyor 30 pessetes, joc de cafè 125 pessetes.
Una cobla de sardanes, per un diumenge al matí, 500 pessetes, també hi ha una d' en "Mario Visconti y su orquesta", d' en Machín, Ricardo Ardèvol i d' en Jorge Sepúlveda.
El carrer estava súper animat, aquell any, crec recordar que a cada punta de carrer s' hi va instal·lar un gran molí de vent amb llumetes intermitents. Els palcos i les parets també hi lluïen abaloris al conjunt dels molins.
El dia abans a la inauguració tothom hi treballava, la gent sortia als balcons, baixaven al carrer, hi havia molt de trànsit... es dedicaven cançons i balls que els músics acceptaven molt contents per fer anar així les seves trompetes i flautins.
Coques, crema, xocolata... tot s'estava preparant per a l'endemà. També s'hi havia acostat un carretó de xurros que deixava anar un perfum excepcional per tot el barri, una venedora de pomes ensucrades, un altre d'ametlles garapinyades....
La mainada estava contenta perquè a l'endemà trencarien l'olla, s'embrutarien la cara de xocolata, i hi farien carreres de sacs. Al vespre, poder, els hi deixarien ballar la "Vaca Lechera". Tot això es completaria amb una gran abundància de capritxos que faria la nostra felicitat complerta.
El jovent, que era per els qui es feia la festa, anaven tots ben mudats, feien goig de veure... les noies portaven uns grans vestits d'organdí, ells súper elegants...
Quantes conquistes varen sortir d' aquests balls!!! Segur que més de les que ens hi podem imaginar. I... ballant el ball de la "Toya", es posava fi, en aquesta gran aldarull, que era la festa del carrer.

Comentaris

  • Precís i bell[Ofensiu]
    roda03 | 14-05-2006 | Valoració: 10

    Hola M. Pilar,
    Saps que llegir-te sempre és un plaer immens per a mi, ja que em fas recordar que la història sempre cal tenir-la molt present. Ets una escriptora precisa i bella, els teus relats són d'una realitat apassionant i, sobretot, molt humana. Supos que deu ésser com realment ets tu : una gran persona. M'has afalagat amb excés moltes vegades, però el que et puc dir és que des dels "Records del meu carrer" el nostre llaç cada dia ha estat més estret. Els teus comentaris són part de la meva normalitat i els teus escrits em fan sentir el més autèntic de mi mateix. Per tot això et dono les gràcies i, sobretot, per fer-me sentir tan apreciat per tots vosaltres.
    Brindo per l'amistat, per la vida i pels amors,
    Roda03

  • Festes perdudes[Ofensiu]
    kukisu | 14-05-2006

    Com sempre, Maria Pilar, has relatat fil per randa les festes veïnals que eren tan freqüents a la Barcelona d'abans. Ara en resten les de Gràcia, representades per uns quants carrers i sempre ben controlades pels aldarulls que s'hi poden fer. El ball del fanalet, la col·laboració del veïns..., no eren multitudinàries perquè es feien a tots els barris com la cosa més natural del món.
    Esperem aquests relats-testimoni amb il·lusió.
    Moltes gràcies i molts petons.

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313770 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com