la felicitat

Un relat de: hossain mechaal

Pregunto els camps de blat
pels ocells que jugaven damunt de la seva espatlla.
Els olivers per totes les olives.
Pregunto el vent per què balla?
Els raigs del sol que despullen la foscor.
Sembro les mirades a l'horitzó,
a dins meu gaudeixo de la collita.
En la vida mai es repeteix el mateix paisatge.
Infinit, quan desitjo, veig el món infinit.
Tanco les mans per empresonar els instants de felicitat,
no vull que se'm fuig com els anys que porto, existint.
Maleïda, a poc a poc s'ha escapat.
La primavera no pot quedar-se per sempre,
se'n va amb el temps agafats de les mans…
Com dos amants.
I abans que assimili la derrota i el fracàs.
La primavera se'm va acostar i xiuxiuejà:
Tornaré aviat.

Comentaris

  • El món infinit[Ofensiu]
    Illadestany | 20-06-2010 | Valoració: 10

    Això és molt bo:
    "Infinit. Quan desitjo, veig el món infinit". Una frase senzilla, però verament certa i colpidora.

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 20-06-2010 | Valoració: 10

    et felicito pel llenguatge i la melodia que li dónes als teus versos, de veritat m'ha agradat.
    només et posaré una petita , constructiva i humil crítica, el final del poema canvies la forma verbal que has anat utilitzant des del principi i trenca una mica el fil global...
    de totes maneres, trobo que tens un bon estil, endavant!

    una abraçadota
    joan

Valoració mitja: 10