La felicitat existeix

L’àvia et cantarà una cançó de bressol,
perquè la nena pugui, fer un bon non non.

Quan tinc entre els meus braços
el teu cosset menut i rodanxó
una gran tendresa s’apodera de mi.

Quan la son et va podent
i tu et resisteixes a tancar els ullets
les mirades se’ns troben i brolla l’amor.

Quan les teves manetes molsudes
acaricien el meu rostre cercant protecció
l’emoció més pregona m’emplena.

L’àvia et cantarà una cançó de bressol,
perquè la nena pugui fer, un bon non non.

Quan ja dorms tranqui-la
vetllo el teu respirar lleu i seguit
i mentre t’observo, una gran joia m’envaeix.

Quan noto l’escalf del teu cosset sobre el meu
un cúmul de sensacions desborda els meus sentiments
i una llàgrima fugissera regalima galta avall.

Quan el gust salat m’arriba als llavis
noto que somric de satisfacció
i m’abandono a aquest instant i soc feliç.

L’àvia et cantarà una cançó de bressol,
perquè la nena pugui, fer un bon non non.