La felicitat desprès d'un clic

Un relat de: bressol

Quedarem al cap vespre, ja feia molts dia que hi pensàvem però , sempre per algun petit detall no era possible .
La nostre relació havia estat fruit de moltes circumstàncies , la principal estar al lloc adient en el moment indicat, es a dir per casualitat, simple casualitat.

Els dies passaven i de tant i tant xerrà una estranya química sorgí entre els dos . Moltes nits començàvem parlant del temps i acabàvem dissertant de la brillantor de la lluna reflexàda a la ultima onada arribada a una platja imaginaria, en la que ens trobàvem posant fil a l´agulla de les nostres vides, sincerant-nos l'un amb l'altre.

Jo no l'imaginava no volia posar rostre a les seves paraules no volia trencar el encís que les seves ratlles llegides a la pantalla de l'ordinador produïen dins el meu cor, ara alliberat de malenconia.

Però un dia tenia que passar i ens vam conèixer les cares, un cafè, un somriure, una carícia trapella, el meu mon sacsejat , res seria com abans, cap escena imaginada de la pel·lícula de la vida podia essa comparable.

Els núvols amenaçaven pluja però cap gota arriba a esborrar la claror de la seva mirada, la lleugera brisa de tardo feia estrall amb els seus cabells tot i que eren curts ella no parava de tocar-los com si volgués sempre que estiguessin perfectes, una exigència que per mi no era important, gaudia d'aquell moviment , tant o més que de la seva veu melosa plena de sensualitat, per la seva sonoritat allò que ens teclejàvem ara ens ho dèiem de viva veu i cada mot deixava estabornida la meva cuirassa, . Ella tindria la seva, aquella que imaginàriament volíem posar per no tornar a caure en les urpes de l'amor

Aquell vespre al torna a trobar-nos , ara ja al mitja en el que estàvem acostumat, comentarem la experiència las nostres sensacions , ja sense els nervis i amb la distancia com aliada, els sentiments es desfermaren , els meus dits s'escaldaren fer la gran quantitat de mots que viatjarem fins al seu costat per dir-hi el que la meva veu no gosa a dir en persona.

El meu front suava els record d'aquell dia, que no volia acabes i tot i la brevetat de la trobada la intensitat, i tendresa d' ella .

- Amor , vols tornar a ser estimada ? ...

Comentaris

  • Les paraules...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 21-03-2008 | Valoració: 10

    dites amb el cor, tot i que siguin a través d'una pantalla d'ordinador, és possible que ens arribin amb molta més força perquè no existeix el judici previ que realitzen els sentits. Després, si les fesomies es reconeixen, hi ha un camí on la pell desitja intervenir.
    Un relat encertat, humà i ben estructurat.
    Una abraçada

  • Quan les paraules donen vida,[Ofensiu]
    Avet_blau | 16-03-2008 | Valoració: 10

    Quan les paraules donen vida,
    al foc de una relació.
    aquesta te mes força, mes vida , mes futur .

    d' un coneixement virtual sovint fals,
    sovint disfresat, es pasa al mon de la mirada
    mes intens, mes sensual ,
    aqui ja no interve tant la raó,
    i si el desig, i l'amor.

    finalment es pasa al llenguatge de la pell,
    i del silenci amatent, i desijós.
    arriba l' hora de l'amor autèntic .

    Avet

  • Clar de lluna | 16-03-2008

    ...no entenc perquè no l'ha comentat ningú, és molt bonic, ple de tendresa i amor. Realment la felicitat és un clic i val la pena assaborir-la i gaudir-ne al màxim, si el relat és biogràfic, espero que estigueu feliçment junts!

    M'ha agradat molt, però t'he de dir que, tot i no ser experta per res, hi he vist més d'una falta que fa una mica de mal d'ulls, però no em facis gaire cas, eh!

    T'aniré llegint.

    Una abraçada!

    PD: m'agrada la biografia, curta sí, però diu molt!