La fe

Un relat de: Eriverd
Tenir fe no és creuar els dits.
més be, acluclar els ulls
quan veient la solució
càlculem l'infinitéssim.

Límit per una ix inmortal
d'aquesta humana funció
més enllà d'extrema unció,
anomenada esperança.

La fe ens fa somiar a la nit
no enfollint per la paciència
projectant-nos l'existència
quan aquesta foragita a l'infinit!

La inexpressió d'aquest límit
aboca a la indeterminació,
que infinita es manifesta
en greu silenci, enmig la festa.

Però la vida és la sala d'espera
on la metgessa és la mort.
I la mort, mare paridora
maièutica de la dissort.

Nihilisme, un sense fi,
com el pare sense ser-hi.
Doncs no sent-hi, se l'escolta
ressonant a l'interval.
Quan badalla desganat
devorant famèlic, tot.
Quan gemega, demoníac.
Vuit tombat i buit d'un bot!

Comentaris

  • Impressionat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-02-2019 | Valoració: 10

    Llig un poema impressionant i molt original sobre la fe. Té bona qualitat i amb un sentit molt estricte sobre aquesta paraula que ho és tot en la vida.
    Una salutació...
    Perla de vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: