LA FE MOU MUNTANYES

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
En Bernat i la seva dona van baixar del vaixell per visitar Esmirna, una de les parades del creuer que estaven fent per la Mediterrània.

A prop de la ciutat hi havia la casa on va viure i morir la Verge Maria. Les monges del Santuari venien unes àmfores petites amb aigua de la font miraculosa de la Mare de Déu. En va comprar una pensant en la seva mare que patia d'artrosi al genoll dret.

En tornar del viatge, la va anar a veure i li va donar el remei miraculós. Es va posar més contenta que un gínjol i li va preguntar si se l’havia de veure. En Bernat li va dir que era per fer-se fregues al genoll.

Sense pensar-s'ho dues vegades, la mare va destapar l'àmfora i es va fer un primer massatge.

Ho feia cada dia en llevar-se al matí mentre resava tres avemaries.

Al cap d’una setmana podia caminar sense la crossa, i passat el primer mes ja va sortir al carrer. Va anar a veure al rector de la parròquia per explicar-li el miracle que s’havia produït.

—I no li'n queda gens d’aquesta aigua miraculosa? —Li va demanar el capellà, que també tenia problemes amb l’artrosi del maluc.

—Ho sento mossèn, però l’he gastada tota en el genoll. Si sé d'algú que vagi a Esmirna li demanaré que en porti.

En Bernat estava convençut que la fe mou muntanyes, perquè el que ningú sabia, ni la seva dona, era que durant el viatge, se li havia vessat l’aigua de l’àmfora a la motxilla i que quan va arribar a Barcelona, la va tornar a omplir amb aigua de l'aixeta.

Bell esguard

Comentaris

  • E. VILADOMS | 20-03-2018

    Jo que ja estava a punt d'encarregar una ampolleta d'aigua d'Esmirna i resulta que la tinc més a prop que no em pensava, l'aigua. Però em manca la fe per a que em faci efecte, suposo.

  • Bona![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2018 | Valoració: 10

    Si noi, la fe mou muntanyes! Relat clar i directe que defineix molt bé una de les accepcions de la paraula "fe". I que no ens falti l'humor! Una abraçada.

    Aleix

  • Un bon relat.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 05-03-2018 | Valoració: 9

    M'agrada molt el teu relat. Té gràcia, la simplesa dels miracles, la mare de déu afectuosa, les meravelles de l'aigua miraculosa... que al final no era miraculosa. Això demostra que la força de voluntat a vegades pot suplir fins els miracles. O, almenys, és la meva opinió.

    Intentaré llegir-vos més relats.

    Salut i força al canut.

  • Volterià[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-03-2018

    Molt bo, realment volterià.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: