La fe de l'home

I caldrà alçar-se de nou, amb
l'esquena nua, rostida pel sol.
Perquè, negats per la sang
dels nostres companys,
amarats de suor i esquitxats
per tantes llàgrimes d'infants,
caldrà retrobar la fe de l'home.
Una fe perduda enmig dels nostres
cadàvers i dels nostres fantasmes,
que ens seguiran, omplint-nos
l'ànima i prohibint-nos la calma.
Però la pols seguirà sent pols...
I l'home seguirà sent home.
Així no us estranyi companys,
si us dic que els nostres ossos
seguiran buscant...

Eternament en va.