Cercador

Llista categories

La fantasia necessària d'atemporalitat.

Un relat de: Xitus

A vegades algú t'obre una porta i et diu: mira! I, enlluernat per herbes ben tallades, tot formant sanefes enjogassades, estanys d'aigua cristal·lina, lliris amb pètals de campana, que te'ls menjaries, deesses de llargs cabells nues i que oculten la mirada sota el serrell, que expliquen històries d'amor, de les seves experiències viscudes, que t'escenifiquen paratges on no has estat, i a vegades et reformulen nocions que creies dominar, i et sedueixen amb la seva veu, decideixescapbussar-t'hi i agraïr a qui t'ha obert la porta que també t'hi hagi mig empentat, tot pensant que algun dia potser les tornes es canvien.

Comentaris

Afegir comentari

Una porta[Ofensiu]
gypsy | 15-10-2006 | Valoració: 10
que obres al somni, a la imaginació, al miratge.
Això, aquesta capacitat d'abstracció és la que més ens allunya de la resta d'animals.
Construir un món paral.lel de somnis,
deturar-nos allà fins que vulguem.
Després tornar a la realitat.
Un veritable luxe, oi?

smuakks Aleixitus!!

gyps
eisssss....saps?[Ofensiu]
silvia_peratallada | 02-06-2006
havia llegit aquest petit relat, en el seu moment, i m'havia agradat moltíssim... el trobo no simple, però si senzill... tendre i sentit...

I ara... bé, no sé què dir... que ja no porto serrell, i que m'alegro de la provocació, sincerament, a no amagar la paraula, i haver ajudat a tot plegat...

gràcies a tu per ser-hi, campió!!!

petons!!!!!!!

l´Autor

Xitus

45 Relats

131 Comentaris

57660 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Afegir a preferits

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >