La faig massa grossa

Un relat de: kovnabo

La faig massa grossa.
De bon matí, un raig de sol entra per la finestra del menjador, es reflexa un tros enllà, al mirall del passadís (amorosament anomenat passillo per alguns) i entra, d'esquitllada, a la meva habitació, encertant de ple la meva testa endormiscada. Aquest raig, com si al bell mig de la muntanya em trobés, em deixondeix dolçament. Persistent insisteix i amb la insistència el raig de sol es transmuta en el ti ti ti ti tit del despertador, és llavors que m'adono de dues coses; primera: que són les sis i mitja del matí i que el sol encara no ha sortit i, segona: que el sol mai dels mais arribarà a les profunditats de la meva esquifida habitació interior del barri de Gràcia.
Em llevo, em dutxo, esmorzo, agafo la jaqueta i marxo a buscar el metro. Els detalls d'entremig cadascú se'ls imagina. El metro, parada Fontana, entranyable com poques, sigui dit de pas, aterra davant meu just quan el marcador luminiscent marca 00:34 , o 00:23, o 00:45,...o just quan no marca, és a dir, aterra quan li surt una mica de les parts menors. Sobren portes, entro, esbatano (que rima amb macagumeltano) els ulls, a fi de detectar qualsevol seient lliure. Faig una repassada ràpida a tots els vagons del metro escanejant tot senyal de vida asseguda. Si veig un seient lliure m'hi llanço amb passió i somriure psicòpata; sino, acluco una miqueta els ulls a l'estil western i em situo al mig d'un joc de vuit seients esperant el moment per saltar. Triar el joc de seients adequat és condició primordial. Es tracta d'esperar en mig de l'octet on menys persones estiguin llegint un llibre. Mira, un de lliure!!...doncs és ara que salto.ARA! Ja està, ja és meu!!. Ufff.....bé, respiro fons després de l'emocionant conquesta, agafo el llibre i deixo que el tunel del metro es torni lloriguera. Lolites, dames, valets i papallones volen pel metro, somriuen, ploren, criden, es miren de cua d'ull, tornen a somriure i s'evaporen. Palau Reial. Aquí baixo. Surto disparat del vagó per ser el primer de pujar les escales no mecàniques i arribar a la senyoreta del diari gratuït on, esbufegant, li dic bon dia, gràcies, agafo el diari i em giro per observar com es posa en posició d'entrega massiva. Ja sóc a la facultat. Deixo que l'anàlisi funcional de primera hora del matí em vagi sedant poquet a poquet, discretament i, ben adormit atre cop, acabada la classe, em disposo a anar al gimnàs. El gimnàs, sort n'hi ha, és realment aprop, a la facultat d'industrials, la que dóna a primera linia de diagonal (el turista apreciarà les onades metàl·liques de cotxes amunt i avall). Em poso els pantalonets curts, corro un quart d'hora, faig aquesta i aquella màquina i me'n vaig a dutxar rabent. Camí de tornada a la facultat menjo un entrapanet per afrontar la part matemàtica del dia que em queda. Pujo, escales amunt direcció a la biblioteca, on perdo despistadament el temps, fins que es fan les 12, moment d'afrontar dues hores de Teoria matemàtica dels mercats financers (aquí no us hi fareu pas rics, va dir el professor el primer dia, irònic ell). M'encaro, amb valentia, a les dues hores tot notant com el meu estómac, no tant valent com jo, remuga i implora una mica de menjar. Són les dues. La una a Canàries (i a mi què Canàries!?). És llavors quan comença el trajecte de desfer el trajecte d'anada i tornar al punt de sortida. Pataplam! Ja sóc a Fontana un altre cop (l'arcada florejada igual d'entranyable). Surto del vagó i deixo que les llengües mecàniques m'arroseguin amunt i m'escupin davant del carrer Gran de Gràcia, trec les claus i apunto, ja des de la cantonada, al pany de casa. Esquivo amb celeritat tots i cadascun dels transeünts que sembla que no tenen gana i endinyo la clau a la porta que s'obre obedient. Obro la porta del tercer segona, em desfaig de jaquetes i atuells, engego la radio per emmudir la mudesa del pis, m'arreMango el jersei del Zara i em disposo a fer una amanida. Arrivo amb una gana, amb una ànsia, amb un deler.....és llavors quan la faig massa grossa......l'amanida, s'entén.
La resta del dia transcorre sense incidents subratllables. I arriva la nit i un cop al llit, caic com un fil d'oli d'oliva vèrge extre dins l'amanida del son.

Comentaris

  • Misteris[Ofensiu]
    ciosauri | 09-06-2007

    A RC hi ha misteris. Un únic relat, el ma´ç del 2005. Destacat per l'editora, o sigui que el recorda de tant en tant. I es llegeix, i es comenta favorablement perquè és bo, i es puntua, i... l'autor no dóna senyals de vida. Res més. Què deu haver passat? Avui és un escriptor de best-sellers sense temps per perdre? L'assignatura que cursava, contra pronòstic, l'ha fet ric i ara resideix a Andorra i es presenta al premi Carlemany? Vés a saber...

  • Molt i molt bo...[Ofensiu]
    Gess Artré | 01-02-2007 | Valoració: 10

    entranyable, divertit i amb ritme, potser força accelerat, però en definitiva tampoc és possible fer tantes coses de forma pausada en un sol matí.
    Hi ha frases que m'han fet somriure i d'altres a més que he trobat força espontànies. M'ha agradat especialment, el joc de paraules que has fet amb el arreMango de Zara, jajaja (bona)
    Una abraçada

  • amelie | 01-02-2007

    mmmmm'encanta l'amanida :)))

  • amelie | 01-02-2007 | Valoració: 10

    i perquè no hi ha onzes!!!!!!!!!!!!!
    uau.... FANTÀSTIC

  • Sorprenent![Ofensiu]
    Unaquimera | 30-09-2006 | Valoració: 10

    He gaudit de bo de bo llegint el teu relat!
    Tot i ser relativament llarg, he hagut de seguir el ritme que tu imprimeixes al text: sense pauses!
    La teva prosa a penes posa entrebancs a la lectura, les teves paraules resulten clares i assequibles, els recursos que utilitzes queden molt ben col·locats en els moments oportuns per despertar el somriure de complicitat, per personalitzar la narració.
    El títol, molt bo, fa de lligam entre l'encapçalament i el desenllaç.

    T'envio una abraçada forta i agraïda pel plaer que m'ha proporcionat descobrir-te i llegir-te,
    Unaquimera

  • Amb ritme...[Ofensiu]
    Trobador | 30-09-2006 | Valoració: 9

    Molt bo, amb molt de ritme i ple de petits detalls i sorpreses que fan molt amè el teu relat.
    Felicitats!

  • Divertit i amb ritme.[Ofensiu]
    trumfa | 04-04-2006 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt el ritme de la narració. Frases ràpides per anar avançant cagant llets. Així dòna gust. Expliques un dia amb els tocs d'ironia justos, no continuadament, però si sovintejant per donar aire a la narració. Molt bé. Ei, ara veig que no en tens cap més. Vinga, ja que la fas tan grossa que no se t'arrunsi (la vena escriptora, és clar).

  • només 1?!![Ofensiu]
    Nicte | 14-11-2005

    Hola!!
    Ei! l'he llegit sense imprimir que ja és dir! i mira, m'ha agradat. No faig la pilota ni res, he trobat que és lleuger i ja és! per explicar un dia qualsevol sense res en particular.
    Bah! escriu més!! no és just que només escriguis per a tu!! ;P

  • asurath | 01-08-2005 | Valoració: 7

    Comença amb lentitut i acabas sense alè, és molt agradable de llegir, "com la vida misma". M´ha agrada el teu estil.

  • Realista i divertit[Ofensiu]
    olympia | 04-07-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat el ritme que li has donat al text. Les paraules transmeten el ritme del dia. Em recorda una mica a aquella novel.la "24 del dia de'n Cesc Martí".

    M'ha donat uns quants somriures de bon dia. Ben escrit!

    una abraçada!

  • Tenderness | 25-05-2005 | Valoració: 10

    si que és bona si.. tot el relat llegint-lo pensant.. i a què ve al titol?? i quan arribes al final.. pam! si es que.. jaja molt ben triat el títol...

    1 abraçada!

  • molt bo!![Ofensiu]
    xaropdetu | 25-05-2005 | Valoració: 10

    ostres el primer comentari!! sempre fa molta ilusio el primer... m'ha agradat molt el teu relat, és molt divertit i REALISTA!!
    et seguire llegint. aqst 10 va x tu!!
    ptonets.

Valoració mitja: 9.44

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

kovnabo

1 Relats

12 Comentaris

2379 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Últims relats de l'autor