La existència a les 5 del mati

Que faig a aquestes hores despert? Buff…ni idea. No faig res però estic despert, tinc son i al mateix temps no en tinc. Vull dormir però tanmateix vull estar despert. Vull fer coses però tampoc no en vull fer. Es com un moment en el que no se el que estic fent però també ho se. No penso, només estic aquí present mirant una pantalla que em diu poca cosa, sentint el soroll d'un ordinador. Però es un bon moment, el silenci, la pau, la tranquil·litat, quan tothom dorm, com qualsevol altre dia, mentre tu romans observant i potser pensant sobre coses que molts cops no venen a compte.
Si, quina valentia, dormir i aixecar-se per afrontar un dia nou en aquest món, crec que hem de viure amb un somni, per sobreviure un necessita un somni, sigui l'hora que sigui, el dia o el moment, un somni al que lligar-se, al que aferrar-se. Es això el que dona sentit a la nostra existència, creure que el futur ens podrà respondre les preguntes que ens fem i morir sense saber si tot era cert o només un somni d'un babau.
La diferència més gran potser es que a les 5 del mati no veus a ningú i això provoca que nomes et puguis identificar amb tu mateix, que la teva existència es determini pels objectes i no per les persones. Ara per exemple sóc un viciat del insomni, de la vaguesa i del travian (videojoc online), només m'identifico amb els objectes que nosaltres determinem: un viciat d'un objecte, d'un adjectiu , d'un element. En canvi a altres hores la teva existència la determines pel rol que assoleixes a la societat, un noi jove de 18 anys, amb pares, germans, amics, persones que ens rodegen. Estar sol com ara es bo i dolent, res en excés….tots necessitem algú…perquè....