LA DUTXA

Ja l'havia llegit. crec que és el primer dels teus que vaig llegir. I si, segurament aquí hi ha la mirada de nen, la descoberta del cos del pare. però potser en l'últim el del home negre em fa pensar més en una descoberta sensual.. Els dos magnífics.

El nen de sis anys reflecteix com un mirall tot el que veu. I veu un munt de coses: la duresa de la feina del pare, l'actitud abnegada de la mare, l'atracció que li provoca la contemplació de la pell colrada del seu progenitor, l'aigua que tot ho empapa... I me'n deixo, segur. Em fa la mateixa sensació que quan mires un quadre i et fixes en uns detalls, i quan el tornes a mirar al cap d'uns dies hi descobreixes aspectes nous en els que no hi havies reparat. Llegeixo i rellegeixo el teu poema i m'obsequia amb novetats que m'esperaven amagades. En resum, una pura delícia de poema. Bona feina, Nil!

Com un quadre descrius aquest moment de tal manera, que si en sabés, podria pintar-lo. Un llenguatge molt acurat però no enfarfegat. Magnífic! En diries poema o prosa poètica?


Com es costum en aquests fòrum, comentes a qui alguna vegada t’ha comentat i això fa que a vegades descobreixis veritables joies. He rellegit alguns dels teus textos i m’hi quedat molt contenta d’aquesta descoberta.

Abraçada

Tens cap adreça electrònica? Si així em plauria molt que me l'enviessis a la meva que està apuntada dins el meu apartat de biografia. Mercès, Nil.

Sempre que ho desitgis, pots consultar-me algun aspecte gramatical del català. Intentaré, amb molt de gust, aclarir-te'l.

Em fa content que t'hagi agradat i que et suggereixi tantes sensacions. Molt agraït per la teva rectificació gramatical, escrivint el català, i pitjor el castellà!, hi faig força becades. Vaig acabar l'E.G.B amb prou feines...

Un poema preciós, Nil, que fa emocionar el lector perquè li porta una imatge entranyable que possiblement també ha viscut. Cada vers traspua poesia, sinceritat i estimació.A més de la riquesa del vocabulari, m'agrada especialment el fet d'estar redactat en un temps present malgrat ser un record de la infantesa.

Una petita observació: El verb "veure" és transitiu i, per tant, no pot portar la preposició "a".Hauries d'haver escrit "veig el pare".

Quan jo era petita, també, m’agradava veure com el meu pare s’afaitava, Amb samarreta imperi, escoltava la ràdio i em feia ganyotes. M’agradaria poder-lo expressar amb el teu lluir de paraules.

Una abraçada

Pinya de rosa

Bon dia Nil, gràcies per llegir. No se el que passa, jo també en tinc dos més per penjar , estic impacient per llegir els teus versos m´agraden sempre. Els escrius amb el cor, com procuro fer jo amb els relats.

noltes gràcies Nil,si que escric en tinc varis esperant els pengin no tinc ni idea de que perque no ho fan.

Es poden fer descobertes vitals, establir comparances i també rebre ensenyances que de ben segur seran positives pel creixement del noiet espieta. Dius molt en poques paraules!

Com dius en el meu poema de "Tendrament", és així, la damisel.la porta un parasol i no un paraigües, com dius Montsemblanc. Gràcies per tot i bona vesprada...
Perla de vellut

Per la teua presència en el meu poema "Tendrament" i les teues paraules que són molt bon adequades. Sí, portes raó, puntues el poema pequè saps que té una bona valoració. Gràcies per tot......... bona nit...
Perla de vellut

Bon vespre kefas, tot just acabo de llegir el teu comentari i per tal d'entendre i comprendre el que em dius, perfil Lacanià?, he hagut de remetre'm a la Viquipèdia. Perquè sé qui és Freud, però no aquest individuu! , encara que no descarto haver-lo sentit algun vegada a la vida, el psiquiatre i psicoanalista Jacques-Marie Émile Lacan. He fet un cop d'ull i em costa, jo que només tinc estudis primaris, captar el seu pensament. Cal armar-se de paciència per a acabar d'entendre les teories d'aquest home docte, però així que tingui una estona de relax, ho faré. Mercès per llegir-me i també per a opinar. Per cert he penjat a R.C un altre poema de caire homoeròtic, GALANT DE NIT, que ha quedat . Que m'ha costat Déu i ajuda voler narrar una experiència en apenes sis versos!. Que sigui el poema: autobiogràfic, poètic, eròtic i sobretot que agradi als heteros, i sobretot a les dones que tenen molt de pes a RC cal filar prim. Salut, Nil.

Ho he estat dubtant, però ara veig clar que el teu llenguatge manifesta l’estructura del teu inconscient. Amb unes engrunes de surrealisme, el teu perfil és clarament Lacanià. I per això els lectors s’emmirallen en els teus relats, com fas tu, i la crida a manifestar les seves angúnies i delits és inevitable. D’aquí la rierada de comentaris que provoquen. A la que m’hi afegeixo.

Hola Nil, gràcies per volguer ajudar. Si t´enviaré els relats a veure que et semblen i que puc millorar. En quan a pubicar un llibre ho estic pensant de veritat, el que crec es una mica car i jo de moment ni cinc. Ara hem presentaré a algún lloc com he fet fins ara i m´han publicat relats junt a altres autors, però tinc de buscar algún altre lloc que publiquin un llibre sencer. Gràcies Nil

Hola Perla de Vellut, així que els poemes van adreçats a la teva muller? Dius que a ella no li agrada la poesia... Tant hi fa! Però segur que està orgullosa d'ésser la teva font d'inspiració, això és el que importa!

Gràcies Nil, per la teua visita a la meua pàgina i per les teues paraules pel poema: La teua honestedat. Bé, et comente que aquest poema ha estat una inspiració, no a una gata, encara que convisca amb gates, és i ha estat inspiració a la meua dona, o siga la "musa" que m'inspira. I et comente que la meua dona no li agraden les poesies, mira per a on, som polos opostos i cadascú és un món. La meua dona no és tan lectora i escritora com jo, així és la vida. Moltes vegades li corregeix jo, algunes paraules quan està escrivint alguna cosa en el paper o en el mòbil. Espere aclarir-te açò de a qui va dirigit el poema. Encara ja editaré poemes d'amor, en aquest bloc.
Fins a l'altra. Bona nit.
Perla de vellut

Ho he pensat i no se com fer no qui voldrà editar un llibre meu. Com ho ho faig, ho saps tu! ? Jo no se a qui dirigir-ne ni com fer-ho . Si em poguessis dir com ? Estaria molt agraida

Geacies per llegir. La dona i els nens son reals els meus fills i la historia tambe . P puc donar fe que va començar a caminar altre volta per Sant Jordi. En tinc fotos . Gracies per conentar i la calaixera encara la tinc

Es increíble com en poques paraules pots dir tant.
Enhorabona!

Em dius que un sacerdot, va dir que no és Déu el que va fer al home, si no que l'home és el que ha fet a ell. Bo, en realitat, són els homens el que volen elevar-se més que Déu, perquè per això que som intel.ligents, cerquen més intel.ligència que Déu. Això és la pura realitat del món, i no hem d'endiosar-nos, pense jo. Hem de ser senzills i humils per a Déu, que és el que Ell ens inscita.
Gràcies per tot.
Bona nit...
Perla de vellut

Gràcies Aurora pel teu amable comentari. Sovint, en poesia faig servir matisos del català occidental o castellonenc, ja que aquesta era la forma d'enraonar de la mare i la "meua" també fins que no vaig començar a anar a escola. Per quan al poema, com tu molt bé dius, no hi ha malicia ni res per l'estil. Simplement és una curiositat, més que admiració, i també molt de respecte, -que es podia espera d'un pagès poc dat a expressar sentiment i emocions-, que sentia pel pare. Un home dedicat tota la vida a treballar de sol a sol, diumenges i tot! A la vista està que la teva militància i adhesió a la causa catalana be de molt enrere, dels foscos dies del franquisme i també del moment present en que la nostra estimada llengua pateix encara... L'altra dia vaig anar a la mutua de l'empresa per una qüestió d'accident laboral i la metgessa, sud-americana, tot i que portava aquí ple d'anys visquen i entenia el català perfectament, en adreçar-m'hi jo en català va i em deixa anar: En español ! per favor... Que no el compren? vaig afegir-hi jo, tot glaçat. Si!, però en el trabajo no! ademas la lengua nacional és el español y el catalan és la regional. I un altre dia, perquè no vull extendre`m, o si tens un correu, t'explico com va acabar la cosa, història que finalitzà quan vaig tornar-hi dos setmanes després. Nil.

Et volia posar un petit "voyeur", però m'ha semblat massa per un nen de sis anys, que mira amb curiositat però sense malícia. Però el teu poema m'ha semblat genial. cada una de les paraules que utilitzes, tot i semblar senzilles, connoten una poètica admiració per l'home que observes, en aquest cas el teu pare, un cos de mascle.

Llegeixo els comentaris que et fan i els comentaris que fas i m'ha semblat que escrius com si fossis valencià o com si sabessis escriure en valencià. Quina de les dues coses és l'encertada?

Dius que admires la meva vena activista i defensora dels presos polítics i és cert. Tinc 70 anys i des que en tenia 13 vaig començar a defensar la llengua catalana amb els escoltes i a preocupar-me de que el català tingués el lloc que li corresponia. Als 16 anys, quan estava estudiant a París, vaig visitar el museu de L'Homme, un museu que està davant la torre Eiffel i allí vaig veure el nom de totes les llengües del món, entre les quals estava el català com a llengua reconeguda. I mentrestant aquí ens tenien menystinguts, dient que era una "jerigonza pueblerina". No m'ho he pogut acabar mai. La ignorància que es respira a les Espanyes és massa per al meu tarannà, pacífic, pactista, però també reivindicatiu del que és nostre. I lluito per a que tothom ho reconegui i ens deixi seguir el nostre camí.

Meravellós poema, Nil.

Bon dia Vicent, tot just acabe de llegir la teua biografia. A diferència de jo, me n'adone que tens una cultura llibresca molt amplia! Cosa que admire molt de les persones. Jo, he de confessar-te que no he llegit cap autor dels que anomenes. A l'escola vaig ésser un zero a l'esquerra i aquest fracas escolar m'ha acompanyat sempre. Però ací em tens versejant, crec, amb una certa traça. Agraïsc molt que m'hages comentat i espere que la teua adhesió al psicoanàlisi puga permetre't traure conclusions del missatge que vull transmetre. Per quan al que me dius sobre la identitat sexual i la teua reconversió, m'ha paregut interessant per a debatre, llàstima que no tens cap adreça electrònica on puguem adreça-nos els teus llegidors. Ah! he entrat al teu bloc i el trobe interessant de llegir pel temes que toques. Gràcies per avant, Nil.

Per la teua visita a la meua pàgina i per les teues paraules al meua poema Sols la teua vida.
Bona nit...
Un salut
Perla de Vellut

Una bonica evocació de la intimitat familiar.

Un record d'infantesa que pel que veig és biogràfic. Sembla estrany com recordem moments del passat que segur van impactar-nos i en conservem la olor, visió amb tanta nitidesa. Gràcies pel teu comentari, no et coneixia. Ara ja aniré passant per aquí.

Un relat que expliques molt bé uns fets dels pares però es pura poesia.

Hola! Aleix. Jo crec que un infant quan mira ho fa amb els ulls de l'ànima i atenent-nos que aquesta és immortal i que per tant ha passat per l'experiència de múltiples vides, aleshores el fet de mirar un cos nu li desperta internament curiositat o recordança d'haver experimentat passions o amors en vides passades. Però, és només l'inconscient espiritual que és fixa. El conscient, l'infant físic, mira i no compren, més aviat jo diria que bada sense saber el motiu. Mercès pel teu breu i reflexiu comentari, una abraçada. Nil

Tota una admiració sobre ton pare quan està dutxant-se. I eres un xiquet, que admirava la pell morena quan li estaven ensabonant.
Molt bo i amb paruales molt admirades.

Gràcies Nil, per llegir-me el meu poema espiritual i per les teues paraules.
Un salut
Perla de vellut

Tan sols la imatge d'un home desvestint-se, unes sensacions de menut que perduren. Per què serà? Una forta abraçada.

Aleix