La dona que volía Polienamorar-se

LA DONA QUE VA “POLIENAMORAR-SE”

La dona que és va “polienamorar” era casada i tenia un fill, estimava al seu marit i al seu fill, però li agradava molt un altre home.
El marit de la dona que és va polienamorar, ja feia més d’un any que s’havia polienamorat d’una companya de feina, cosa que ja sabia la seva dona.
Ell mateix li havia dit, fins i tot és coneixien tots tres, i havien “coincidit”
en alguna estrena teatral.
Per tant arribat el moment, la dona que és va “polienamorar” li va dir al marit :
--- Ho sento Manuel, t’haig de dir que estic, “polienamorada”, d’un altre home. M’he “polienamorat” de l’apotecari, no és tracta de posar-te les banyes, ja veus que t’ho dic amb tota sinceritat.
--- Jo també vull ser una “Poli”, com tu (En el lèxic modern els “polienamorats” han passat a ser “polis”, ( res a veure amb els cossos de seguretat ni de l’Estat ni de la Generalitat.).
No hi havia engany, per tant s’havia de descartar la paraula infidelitat. La paraula “poligàmia”, tampoc era del tot adient, dues parelles intercanviables, no és tenir un harem a l’abast per part d’un home, ni una companyia d’infanteria per part de la dona.
La dona que és va “polienamorar” de l’apotecari, de seguida se li va insinuar, i l’apotecari, home de poca resistència enamoradissa, va caure al parany.
Varen decidir fer una festa tots quatre, per celebrar-ho, tots i eren avinents, però vet aquí, que l’apotecari, va dir de sobte :
I on deixo a la dona ?. Que vingui varen dir tots a l’hora.
La dona que es va “polienamorar”, era primmirada i no ho va trobar del tot bé. Sinó li buscaven una parella a la dona de l’apotecari, ( que devia de ser una dona apocada ), ja que mai s’havia atrevit a “polienamorar-se”.
El marit de la dona que s’havia “polienamorat” primer, va dir, Ja ho tinc el germà de la meva companya de feina, o sigui el germà, de la meva “polienamorada”, que és una mica hipocondríac, i solter, sense compromís i li vindrà bé la dona d’un apotecari, ja que sempre li podrà dir :

--- Això que tens no és res, ho se de bona tinta. No veus que el meu ex marit és farmacèutic. Dient-li farmacèutic se la creurà més que si li diu, apotecari. I a mes, a més, tancarem el cercle.
--- Perquè, posem per cas que li busquem algú que ja te una parella, i aquesta parella també en te una altra, seria el conte de l’enfadós.

--- I no ens posem en el pitjor dels casos que alguns de tots nosaltres els fallessin els comptes, o que en el moment precís no tinguéssim a l’abast els preservatius, i que les farmàcies haguessin tancat, i que la de guàrdia estès a tres quarts de quinze de lluny, i a més estes plovent a bots i fangueig. .
I que la dona que és va “polienamorar” primer i l’apotecari estiguessin de vacances a “Playa Bávaro”, posem per cas, (I s’haguessin endut la clau de l’apotecaria).

--- Que me’n dieu d’aquesta disjuntiva. ?
--- Tanta canalla, rossos, morens pell rojos, d’origen català, castellà. I de totes les altres cultures, sense saber qui es el pare ?.
--- Creieu-me, això de l’ADN, no es fiable del tot.
Perquè dieu- me qui no és pot “polienamorar” d’una noia morena de l’Àfrica, o de un noi d’ulls blaus de Suècia o de Noruega ?
La dona que és va “polienamorar”, va pensar, que com tot a la vida, s’havia de prendre amb la dosi adequada ni massa, ni poc, moderns tot el que vulgueu , però disbauxa no.
Amb mitja dotzena ja en tenien prou, era la mida justa.
El cercle quedava tancat, no com la sardana, que venia un passavolant i t’obria la ma i és posava a ballar sense més ni més, sense dir si era casat o casada, si era divorciat o divorciada.
Dels sis que eren, ja havien arribat a saber, a qui li agradaven els pèsols i a qui no, a qui li feien pudor els peus i a qui no, qui roncava i qui no.
I d’altres trets personals molt importants per poder “polienamorar-se” . !!
Que no és tant fàcil. Dona. !!. No t’ho creguis !!

Viladecans 2009

F I