Cercador
La dona que en temps de crisi es fotia sis talls de pastís
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Ella era així. Que hi havia crisi? Doncs em foto per postres sis talls de pastís i aquí no passa res!
La Neus reia mentre li deies que esdevindria diabètica perduda. Reia i un tall menys.
Havia agafat els talls dient que en carregava per altres del grup que, distrets, no ho havien pogut fer. Mentida podrida. Tothom estava satisfet i en camí de rebentar!
Li deies que on anava amb tanta teca, que quedaria fat i bomba. I ella reia, reia, reia tant que de tant de riure cap perill, que ho impedia. Gràcies, Déu Riure, per fer-nos fer abdominals, t'adorem! (això responia!).
L'avisaves que se li corcarien les dents i treia sis raspalls i sis tubs de dentrifici i alhora que menjava alternava raspallades. I tothom bocabadat fent-li fotos, mena de pessics per saber que no somiàvem. Genial Neus!
Li volies fer veure (amb quina mena d'ulleres?) que tot aquell dolç, tot aquell llamí, bé l'havia de cremar. Que hauria de fer footing de Malgrat de Mar fins a Canet com a mínim i que tu la podies acompanyar amb la bicicleta, animant-la, si ella no s'hi veia en cor. I ella reia novament i responia que no usava vambes i que córrer descalça no ve mai de gust.
És que la Neus -ai, la Neus!- té respostes per a tot.
I qui té respostes per a tot potser és perquè encara que hi hagi crisi engoleix sis talls de pastís per postres! Ara es veu que hi vol afegir un croisant bondadós i xocolatejat...
La Neus reia mentre li deies que esdevindria diabètica perduda. Reia i un tall menys.
Havia agafat els talls dient que en carregava per altres del grup que, distrets, no ho havien pogut fer. Mentida podrida. Tothom estava satisfet i en camí de rebentar!
Li deies que on anava amb tanta teca, que quedaria fat i bomba. I ella reia, reia, reia tant que de tant de riure cap perill, que ho impedia. Gràcies, Déu Riure, per fer-nos fer abdominals, t'adorem! (això responia!).
L'avisaves que se li corcarien les dents i treia sis raspalls i sis tubs de dentrifici i alhora que menjava alternava raspallades. I tothom bocabadat fent-li fotos, mena de pessics per saber que no somiàvem. Genial Neus!
Li volies fer veure (amb quina mena d'ulleres?) que tot aquell dolç, tot aquell llamí, bé l'havia de cremar. Que hauria de fer footing de Malgrat de Mar fins a Canet com a mínim i que tu la podies acompanyar amb la bicicleta, animant-la, si ella no s'hi veia en cor. I ella reia novament i responia que no usava vambes i que córrer descalça no ve mai de gust.
És que la Neus -ai, la Neus!- té respostes per a tot.
I qui té respostes per a tot potser és perquè encara que hi hagi crisi engoleix sis talls de pastís per postres! Ara es veu que hi vol afegir un croisant bondadós i xocolatejat...
Comentaris
-
Visca les respostes[Ofensiu]Joan G. Pons | 10-10-2012 | Valoració: 10
Opino què aquest és un dels camins.... davant... fer quelcom... i engresca, anima i moltes vegades. desvetlla camins guapos per anar fent.
Avui, moltes persones quan rep la pregunta: "Com estàs" ? Contesta "Anar fent". M'agrada molt aquesta resposta i la lligo amb els sis talls de pastís. -
Original i irònic.[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 08-10-2012 | Valoració: 9
M'ha agradat la ironia que desprèn el text.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436267 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com