LA DONA QU´ESTIMAVA ELS ANIMALS

La Remei sonriu mentres s´ajusta be la cua de cavall del seu cabell. Es rossa
amb ulls blaus i una mica grassoneta, es veu per la seva imatge que de jove debia de ser bonica, una noia agraciada amb una cara agraciada tambe.
Fita l´horitzo no se lo que busca , potser ni ella ho sap.
La Remei viu sola, els pares varen morir fa anys i el mas es seu, per ella sola,
ja que no s´ha casat mai ni ha tingut mes germans.
Tot-hom es pregunta perque esta sola, doncs esta sola perque aixi ho decidi
ja fa temps de joveneta.
Jo no rentaré cap calçotets ni aguantaré a cap home i aixi fou.
Treballa en una empresa d´informatica perque les noves tecnologies sempre
li han agradat i es el seu susteniment i els seus estudis,
Pero te una passió quasi desconeguda per tot-hom , els animals.
Te gats, gossos, tortugues, inclus de joveneta quan el pares vivien tenien tots els animals que hi sol haver en una casa de pages, ara no, no te temps.
Pero si que conserva l´etraordinari amor per ells.
Per aixo els gats es reproduexen i no sap ni quans en te, de gossos ni han 6
de tortugues dues , sense comptar un cavall vell que de vegades encara monta,
pero que ni ella no sap els anys que té.
Pero encara te un altre animal al que espera cada nit, aixo es el que deu fer, el sol ja acava de tombar la carena.
Ella al seus peus i te una galleda, amb trossos de pa , ossos, inclus el carnicer
l´in guarda, ella diu pel seus gossos, pero els seus gossos menjan pinso.
La Remei te un secret, cada nit una guineu si una guineu s´atança a ella,
cada dia una mica mes a tocar, ella li dona el menjar i la guineu la mira amb ulls alegres i agraits.
La Remei somia en el dia que la pugui acaronar i tocar, ja falta poc, cada dia
una mica mes a la vora, i sonriu i pensa que la vida no li ha set pas dolenta.
La Remei estima els animals i gaudeix del instant.