La dona misteriosa

Anava a l'escola pel carrer Guipúscoa, feia un fred de mil demonis, però m'agradava. Sempre m'agrada l'hivern, el fred, la neu, encara que la neu només la he vist gaires vegades. Al passar per la botiga de la Teresa en vaig parar per mirar pel vidre i vaig veure una dona que estava dins d'un amagatall que hi havia darrera la taula del mostrador, allò em va fer sospitar que aquella dona no estava fent res bo.
Vaig quedar-me forà esperant si arribava la propietària de la botiga, i al amagar-me per que no em veies la sospitosa em vaig enganxar la mà amb un tros de fusta que sortia de la porta, sort que portava un esparadrap a la cartera, la meva mare era molt previsora, sempre em deia que tenia que portar esparadrap per si en passava alguna cosa. Era una situació bastant bel·licosa, la veritat es que no se com se'm va ocorre quedar-me allà plantada. La dona que hi havia dins de la botiga tenia mala pinta, anava estrafolàriament vestida, i bruta, estava bastant nerviosa perquè vaig veure que li tremolaven les mans, segurament anava drogada. De sobte aquella dona va fendre la caixa que tenia a sobre del taulell i va treure tots els diners, estava tan nerviosa que li cauen al terra els bitllets, era una situació bastant penosa, quan de sobte apareix la policia, van entrar a la botiga, amb les pistoles li van apuntar i li van cridar que es tires al terra amb les mans obertes. Jo estava completament atònita de la situació. Aquella dona va caure al terra com un ocellet d'un arbre, no va tindré temps de dir res, a la butxaca portava un paper que deia:
"Ho faig per vosaltres fills meus, la fam es el pitjor mal que existeix i no vull que vosaltres passeu fam, no crec que sortí d'aquesta però al menys no m'he quedat amb els braços creuats, ho sento de veritat, si llegiu això es perquè m'han agafat. No m'ho tingueu en compte sis plau, os estimo mes que a la meva vida".