Cercador
La dona del Ramon
Un relat de: Mitjons- Compartir:
empre havia pensat que el Ramon tenia algun problema al cap, però mai havia sigut preocupant. Estava prou boig com per semblar interessant i prou poc com per fer vida normal. Fins que l'esquizofrènia va fer una declaració de principis en un post-it.
Com cada dimecres, vaig maleir l'útil servei del despertador just abans de donar-li les gràcies amb tanta cordialitat vom vaig poder(que era més o menys la mateixa amb la que els mossos ajuden a netejar les places). I llavors va començar la ronda de visites:
Primer, quan encara la consciència era com l'homenet verd del semàfor, vaig passar a saludar al senyor Roca amb una urgència animal que feia temps que només sentia amb ell. Com que la seva companya de pis era d'aquesta gent que sempre matina molt per aprofitar el dia i totes aqeustes xuminades, li va fer tanta ràbia veure'm mig adormida que va estar prop d'un quart d'hora tirant-me aigua. Això sí, va aconseguir l'efecte desitjat.
Després, evocant alguna reencarnació felina, vaig visitar al sofà fins que la visita va allargar-se tantíssim que ja em va convidar a esmorzar, argumentant que no em donava temps per anar fins a casa. Seria que aquell dia s'havien posat de moda els arguments patètics. En tot cas, els dimecres podia esmorzar tan tranquil·la amb aquell sofista, perquè els nens ja estaven al cole, els portava el Ramon.
I amb aquesta despreocupació vaig dirigir-me tan despreocupadament a visitar la tan despreocupada com jo nevera per aconseguir una bona tassa de llet que tanqués el ritual. Tan de bo estigués jo endollada al corrent elèctric i no al món social. De seguida vaig desdespreocupar-me.
Després de vint anys de casats, dos fills, després d'haver fornicat com animals abans del matrimoni i d'haver deixat de er-ho després d'aquest, després de passar-se els diumenges dormint al sofà fins que començava l'APM, després d'intentar robar a hisenda(en repetides ocasions), després de menjar fins que aquest verb era sinònim de vomitar, després de cagar-se fent servir diarrea obscena en els madrilistes, havia un post-it a la nevera que deia:
“Carinyo, me'n vaig a impedir que continuin fent aliments transgènics. És que he entès que no podem seguir vivint en un món de pecat perquè se m'ha aparegut Jesús(sis vegades).
Ah, per cert, m'he acabat la llet.”
Com cada dimecres, vaig maleir l'útil servei del despertador just abans de donar-li les gràcies amb tanta cordialitat vom vaig poder(que era més o menys la mateixa amb la que els mossos ajuden a netejar les places). I llavors va començar la ronda de visites:
Primer, quan encara la consciència era com l'homenet verd del semàfor, vaig passar a saludar al senyor Roca amb una urgència animal que feia temps que només sentia amb ell. Com que la seva companya de pis era d'aquesta gent que sempre matina molt per aprofitar el dia i totes aqeustes xuminades, li va fer tanta ràbia veure'm mig adormida que va estar prop d'un quart d'hora tirant-me aigua. Això sí, va aconseguir l'efecte desitjat.
Després, evocant alguna reencarnació felina, vaig visitar al sofà fins que la visita va allargar-se tantíssim que ja em va convidar a esmorzar, argumentant que no em donava temps per anar fins a casa. Seria que aquell dia s'havien posat de moda els arguments patètics. En tot cas, els dimecres podia esmorzar tan tranquil·la amb aquell sofista, perquè els nens ja estaven al cole, els portava el Ramon.
I amb aquesta despreocupació vaig dirigir-me tan despreocupadament a visitar la tan despreocupada com jo nevera per aconseguir una bona tassa de llet que tanqués el ritual. Tan de bo estigués jo endollada al corrent elèctric i no al món social. De seguida vaig desdespreocupar-me.
Després de vint anys de casats, dos fills, després d'haver fornicat com animals abans del matrimoni i d'haver deixat de er-ho després d'aquest, després de passar-se els diumenges dormint al sofà fins que començava l'APM, després d'intentar robar a hisenda(en repetides ocasions), després de menjar fins que aquest verb era sinònim de vomitar, després de cagar-se fent servir diarrea obscena en els madrilistes, havia un post-it a la nevera que deia:
“Carinyo, me'n vaig a impedir que continuin fent aliments transgènics. És que he entès que no podem seguir vivint en un món de pecat perquè se m'ha aparegut Jesús(sis vegades).
Ah, per cert, m'he acabat la llet.”