La dona del frec

Esdevenia bo d'estar endeutat.
Era bo, doncs, també, deixar factures impagades perquè sí.
I és que així, homes i dones que se'n delien, hi podien accedir sentint-se seguits, perseguits, amb insistència i persistència...per la Dona del Frec.

Només n'hi havia una.
No se sabia, però es tractava d'una deessa enviada a la Terra, castigada perquè al món suprem s'havia dedicat a capturar moments, cosa prohibidíssima.

Un cop al planeta de la gran tara de l'estupidesa (esperant evolucionar vés a saber quan al grau més holístic compassivo-amorós...pocs havien despertat, així es comentava a l'eternitat) i en format corpori, va haver de buscar-se la vida immortal-mortal. La deessa tenia l'aspecte d'una fèmina preciosa que superava cànons de bellesa. Podia triomfar al cinema o a la passarel·la, de seguida va captar, i no, va pactar amb la seva autenticitat interna que allò tirava massa a frivolitat.

Ella escollia.
Ella triava.
Bé podia.
Deessa com era.
Caiguda, però deessa.

Llegint, informant-se, buscant, va saber d'una feina en què un humà abillat amb roba elegant anomenada frac anava darrere qui era morós. Ella variaria aquell fer i tornaria la necessitat d'aquella labor impagable. Ella seria dadora, amorosa com era, de consol, d'acolliment. Sense paraules, només amb la força d'un frec concentrat i miraculós que va ser malinterpretat com una sensualitat extrema que provocava un clímax inefable. Llavors s'esperava -es demanava, es pidolava- una segona part: el refrec.

La deessa l'havien deixada econòmicament situada: un habitacle propi -un piset senzill amb vistes a mar i muntanya, depenia del caprici del Cosmos- i un compte corrent que corria poc: una quantitat mensual sòbria i justa, no fos cas que la deessa s'animés a tastar pecats. Per tant, vaques mitjanes, ni grasses ni flaques. Tot calculat.

A ella li estava bé. Va aprendre a dur una existència gairebé més calmada que la de l'espai infinit. Treballava dues hores al dia, intenses, entregada, se sentia missionera i pionera. Aquella sensació era la que li causava orgasmes autotàntrics quan s'estirava a la hamaca que tenia en comptes de llit, enyorant l'estirament de la cua de les estrelles fugaces, on acostumava a instal·lar-se per somiar en moviment.

En anunciar-se en un diari de mala mort de forma lluminosa, de seguida va tenir una empresa que la va llogar pensant que havia originalitzat el nom. 'La Dona del Frec' sonava més consolador, segur que tindria alguna argúcia, alguna subtilesa, per tal d'aconseguir que recuperessin els diners (diners, diners, diners,...) quan no hi havia més recursos. Se li va preguntar si era freelance o lancefree o si preferia un contracte sense cotitzar o cotitzant i ella va riure i va dir que ja en parlarien. Mai més va dir res. Aquell contacte va servir per anar trepitjant els talons a un home de trenta-cinc anys que no podia permetre's calefacció al dúplex i que se la permetia. Va notar que algú li anava darrere. Es va sentir molt còmode, protegit, comprès. Va girar-se el dia que feia sis. Havia multiplicat les hores de tenir-la enganxada.

-Dotze.

La Dona del Frec va exhalar, un alè aromàtic que quasi el va fer levitar. Inevitablement, ell va adorar-la. Quan, per començar i acabar -el concepte de temps es va esvair- ella va passar-li una mà per la galta amb expressió mística, l'home va rendir-se-li per sempre. Va entrar en un cercle màgico-viciós d'oblidar-se del capitalisme. Només anhelava el frec de la dona del frec. I el refrec, que no s'explicarà.

La Dona del Frec no va ser cap fenòmen de masses, simplement perquè la vibració en què actuava no ho permetia, meravellosament ho impedia.

Els que l'havien llogada van callar, no la van tornar a trucar. Estaven emprenyats: continuaven sent creditors i l'assetjat s'envalentia afegint-hi l'electricitat i l'aigua. Alguna cosa, a més a més, feia que no es pogués buscar cap típic home del frac ni passar la cosa a gravetat i presó. Es van haver de fer fotre.

L'home entusiasmat per la Dona del Frec era molt comunicatiu. D'aquí que la deessa va ser requerida per d'altres persones amb característiques (a)moroses totes elles. Homes i dones ansiosos d'ella i valents per a no complir amb la normativa social consensuada.

La Dona del Frec (i del Refrec) assolí cotes altes d'espiritual (in/inter/co)dependència emocional, que ella cobria perfectament.

I així tothom content.