La dona de Lot

Un relat de: Atlantis
La dona de Lot

I vaig mirar enrere com la dona de Lot
penada per mirar,
per voler veure-ho tot
per conèixer el desastre
per aspirar a ser sàvia.

Desobeir a l’àngel
i mirar cap enrere
és aquest lloc
exempt de convencions,
on puc sentir-me lliure.

A on puc ser
...................de sal.

A on puc ser de sal, com la dona de Lot,
cristalls de llàgrimes,
albada de l’argent,
tresor per bescanviar,
custòdia de l’essència.

Només voluble
a les carícies d’aigua
i així ben xopa,
també esdevenir
...................... mar.

Comentaris

  • La dona de Lot.[Ofensiu]
    Nil | 13-03-2020 | Valoració: 10

    Quan et llegeixo no puc evitar mirar la teva foto de perfil...El mar que et fa de llenç de fons, dona frescor als teus versos i els teus versos donen vida a la panoràmica marítima que mostra la teva foto de perfil. El teu poema La dona de Lot, és bell en la seva concepció, formós en la significació i summament musical en llurs paraules. Es una arpa tocada per unes mà literària, la teva!. Enhorabona per aital belles paraules.

  • Continuació[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-03-2020

    Com una continuació de la conversa amb una pedra.
    M'agrada la teva imaginació projectada als elements: la sal, l'aigua; la intimitat trobada en un món exterior que és imatge de l'interior.
    També parles de la voluntat: desobeir l'àngel per arribar a ser sàvia. En aquest món alhora interior i exterior sí que hi podrem trobar la saviesa, la llibertat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: