Cercador
La dona de la piscina
Un relat de: VictreN'hi ha una a totes les piscines, segur que la reconeixeu.
És aquella senyora gran, amb els anys suficients per ser àvia i els cabells tenyits de ros.
Arriba a las piscina sola, en plena hora punta, i comença a nedar amb les ulleres de sol posades i el cap ben lluny de l'aigua (amb un estil que, només ella, diria que és braça).
Però avui, té la mala sort que quan comença a banyar-se, tots els nens surten de la piscina espiritats, com si alguna força còsmica hagués decidit que és l'hora de jugar a l'UNO.
En no veure cap possible víctima, es comença posar nerviosa.
Fa un cop d'ull a la gent que hi ha al voltant, fins que localitza a la típica família d'estrangers amb tres fills, que avui comença les vacances (també n'hi ha a totes les piscines, segur que els reconeixeu).
Veu com el petit està a punt de tirar-se a l'aigua, i accelera (amb aquell estil que, només ella, diria que és braça), per assegurar-se que, quan es llanci a la piscina, el petit diable estranger li esquitxi els cabells tenyits de ros, i així poder renegar en veu ben alta i queixar-se als pares.
Només així, adquireix tot el sentit el bany que s'acaba de fer, i que, de fet, no li venia gaire de gust.
És aquella senyora gran, amb els anys suficients per ser àvia i els cabells tenyits de ros.
Arriba a las piscina sola, en plena hora punta, i comença a nedar amb les ulleres de sol posades i el cap ben lluny de l'aigua (amb un estil que, només ella, diria que és braça).
Però avui, té la mala sort que quan comença a banyar-se, tots els nens surten de la piscina espiritats, com si alguna força còsmica hagués decidit que és l'hora de jugar a l'UNO.
En no veure cap possible víctima, es comença posar nerviosa.
Fa un cop d'ull a la gent que hi ha al voltant, fins que localitza a la típica família d'estrangers amb tres fills, que avui comença les vacances (també n'hi ha a totes les piscines, segur que els reconeixeu).
Veu com el petit està a punt de tirar-se a l'aigua, i accelera (amb aquell estil que, només ella, diria que és braça), per assegurar-se que, quan es llanci a la piscina, el petit diable estranger li esquitxi els cabells tenyits de ros, i així poder renegar en veu ben alta i queixar-se als pares.
Només així, adquireix tot el sentit el bany que s'acaba de fer, i que, de fet, no li venia gaire de gust.
Comentaris
-
Moltes gràcies[Ofensiu]Victre | 17-08-2016
Moltes gràcies pel comentari Albert, jo també t'estic molt agraït!
Víctor -
La sra.Maria[Ofensiu]tapisser | 16-08-2016 | Valoració: 10
Siiiiiiii hi ha una senyora Maria d'aquestes a totes les piscines,
A mi també m'agrada entendre el que llegeixo i t'agraeixo molt el teu comentari en el meu conte, molt.
Salut.
Albert.
l´Autor
191 Relats
178 Comentaris
96637 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer al 1977.Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.
Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.
El meu mail és victreespiga@gmail.com
Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.