la distància benevolent

Un relat de: aleshores
És bonic, malgrat tot, l’adéu,
el llarg adéu amb el que cuides les netes,
(i quines persones més interessats!)
i basteixes el seu record.

L'adéu, amb que despulles
tots els desafectes,
a l’estació estant,
amb que depures
tots els afectes,...

Bonic, és, fins i tot, l’adéu per sempre.
La nostra vida seria poder
acceptar tranquils aquest adéu:
la distància benevolent
amb que hom ho mira tot.

Comentaris

  • sí, la distància benevolent[Ofensiu]
    Josep Maria Basté Framis | 09-10-2018 | Valoració: 10

    Teniu raó. M'encanta aquesta expressió: i cal aturar-s'hi, ens convida i ens suggereix... diu molt de cóm mirem la vida i el món.
    Tot plegat és un poema intens.
    Gràcies.

  • benevolent[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-10-2018

    Una distància benevolent; així ho voldria tot. Trobo que sempre l'encertes, Aleshores.

  • Adéu a l'adéu[Ofensiu]
    kefas | 20-09-2018


    Però per més distància que els nostres adéus vulguin posar amb tot el que ens envolta, mai deixarem d’estar inserits en aquest món. Els nostres àtoms es desgavellaran, passaran a formar part d’altres entitats però el conjunt continuarà cap el seu destí, que ves a saber quin és

  • Gràcies a Déu, l'adéu![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-09-2018 | Valoració: 10

    T'imagines una vida sense adéu? Sempre els mateixos, sempre el mateix. Cal que l'aigua corri, som tots vida. I Malgrat que l'adéu dels estimats fa mal, la vida també és dolor. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: