La disolució del dia després

Ho veig clar i cristal·lí, sempre estimarem aquella persona a qui varem estimar en algun moment de la nostre vida amb la mà al cor i no funciona posar-se a perseguir amb l'ordre d'exterminació qualsevol record amorós vers a ella a tots els racons del nostre cos pel fet que després la relació hagi estat terrible.

Ara, també és veritat que hi ha un estat personal temporal de bogeria, d'un rebuig intens i malaltís, però evidentment que té molt de sentit, que vol de forma obsessiva esborrar amb el producte més corrosiu tot allò que recordem, però al final, suposo que cal acceptar, en pau, perquè ho veig en altres dones, que fins i tot després d'haver estat apallissades són capaces de dir que sempre guardaran al seu cor un petit record de l'amor quan va existir-hi.

I aquestes són subtileses molt important que sovint el nostre sistema rígid de treball social o altres no compren. Hi ha des de tants sectors una incomprensió tant gran del cor! que crec que només essent sinceres i posant-nos en el lloc de l'altra persona, o recordant les nostres pròpies vivències podem ser capaces d'entendre allò que ens explica una altra persona i que a nosaltres en aquell moment no ens hi cap al cervell.

També pot passar, és clar que els anys soterrin els petits amors guardats en un racó del cervell i que s'hi imposi molt fortament la raó, molt fortament, i està bé que ho faci, tant fortament com justament, però un cop més sense fer-nos embogir. I també penso quesi un dia ens reprograméssin i es fes una escombrada del nostre cos de tots els records dolorosos, i sortíssim tots al carrer així renovades, passarien coses sorprenents, i estimaríem gent que ja pensàvem que no era possible estimar. I si hi haguessin testimonis que no haguessin viscut les reprogramacions creurien que hauríem embogit.

I després de tot això que escric, em torna a visitar la por i ara torno a qüestionar si realment és bo això d'escriure i no farà l'efecte que algunes policies pensen que té allò de repetir mil vegades en veu alta una experiència dolorosa, que l'acabem tenint més present. Serà que tenim molta por de nosaltres mateixes? No sé quina savia o savi ho va dir, qui realment té poder és qui es controla a si mateixa.