La Dignitat dels assassinats pel Franquisme

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Ara que l'ajuntament de Palma ha pres una decisió que per mi feia molta estona que s'havia d'haver pressa, però ja es sap qui governava i el fet de la recuperació de la memòria històrica els fa més nosa que res. Molts altres ajuntaments també haurien de fer alguna cosa semblant. Que el cementiri de Palma tingui un memorial pels republicans assassinats per la dictadura franquista, és de justícia per recuperar la seva dignitat malmesa i la de les seves famílies. Encara a hores d'ara, no en cap dins del cap, que haguem de passejar contemplant els signes i símbols del dictador i tota la seva trista parafernàlia. El nom dels feixistes han de desaparèixer dels carrers de la nostra Mallorca. I els símbols recordant als "caidos del bando nacional" han de ser trets a defora i si hi ha algú que de manera particular els hi vol fer un museu que els guardi i no emprenyi.
Cap polític que es digui demòcrata pot justificar que encara existeixin aquests símbols, a no ser que els hi tingui una estimació especial. Aquests símbols recorden a diari una repressió feta a molts ciutadans per la única raó de pensar d'una manera diferent a la dels "guanyadors". Les paraules d'Unamuno a Millan Astray m'han vingut al cap: "Vencereis peró no convencereis".
Que mils de persones estiguin portant les proves necessaris perquè a través de l'ADN, es pugui identificar el seu parentesc amb persones enterrades com a cans a les foses comuns, vos puc ben assegurar que em posa els pels de punta, i al mateix temps m'aixeca una mala llet que no és de dir.
No sóc políticament correcte i em sembla que no ho he estat mai. I com algú em digui que recordar pot ferir sensibilitats, li contestaria de valent, que no recordar fereix la dignitat d'aquelles persones assassinades i de les seves famílies. Moltes sensibilitats foren malmenades per la dictadura franquista i a hores d'ara cap demòcrata real, pot intentar justificar la dictadura i intentar fer taula rasa.
Si s'ha jutjat no fa tanta estona, amb condemnes exemplars per crims de lesa humanitat als militars argentins que feren la repressió durant la darrera dictadura militar d'aquell país, ben just seria que passessin pels banquets dels acusats els que feren el mateix durant els 40 anys de la dictadura franquista, al manco els vius, els morts ja passaran per una altra justícia.
Aquí a les nostres contrades encara tenim, per desgràcia símbols que representen aquella etapa i que seria prou necessari que es fes alguna cosa. En refereix a la plaça d'Espanya. Cada cop que se m'ocorre anar a seure un ratet a un dels bancs d'allà, he de veure m'agradi o no aquell recordatori. Em pos en la pell de les persones que tingueren familiars repressaliats i assassinats i sé que se'ls hi deu retgirar el fetge cada cop que els veuen. Algú dirà que hi ha coses més importants que resoldre, i jo li contestaria que més important que la dignitat que ens fa essers humans complets, poques coses hi ha més importants i al mateix temps més prioritaris. Malgrat hi hagi elements del partit de l'oposició, que això de dignitat els sona a fesols fava. Aquest mot no entra per res dins del seu vocabulari ni conviccions.
No és la primera vegada que escric sobre aquests trist tema, inclusiu vaig escriure que la Llei per la recuperació de la memòria històrica em va semblar una mica descafeïnada, ja que en ella s'acordà no revisar els judicis que els tribunals franquistes havien fet, amb les seves corresponents condemnes i a més es botaven tot el procediment de dret civil que un acusat tindria dins d'un estat democràtic. No revisar-los és intentar girar fulles per uns interessos polítics i per no remoure. No ho consider just .I trob que una vegada més es tanca en fals un tema que tant de mal ha fet i continua fent.
Tal volta hauríem de tenir la valentia d'un grapat de gent d'Alacant que, debut a la condició que posa el batlle d'Alacant Luís Díaz Alperi ( del Pius Pius) s'ha muntat una pàgina web per recollir vint i cinc mil firmes (condició sine qua non del batlle) i que és diu "Alacant sense Franco", per a poder retirar el títol de fill predilecte ( des de 1940) i la medalla d'or d'Alacant (des de 1966) concedits al "generalisimo" i esper i detij que ho aconsegueixin. La pena és que la única condició és estar empadronat a Alacant, perquè sinó vos assegur que jo també hi signaria.
Em sembla que accions ciutadanes com aquestes, de persones sensibles i que no volen tenir un dictador com a fill predilecte i amb medalla d'or, s'haurien de fer molt més extensives per a tot l'estat espanyol. Encara resten massa símbols d'aquell oprobi en contra de les llibertats que a moltes persones ens fan mal als ulls i al cor.
I a qui li cogui, que s'hi posi pomada.

Josep Bonnín


Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Estic molt d'acord amb tu.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 03-08-2008 | Valoració: 10

    Crec que tot crim contra la humanitat hauria de ser severament castigat. I si és contra casa nostra, més encara. ¿On tenim l'orgull, catalans?

    M'enorgulleixo jo mateix de, en 31 anys de vida que ja porto, no haver estimat mai cap dictadura, i la franquista menys que ninguna.

    El teu article tindria un 9 per la qualitat, però que em solidaritzo molt amb el que dius, per això et poso un 10. ¿No estan malament les notetes, eh?

    Espero que segueixis fent més articles com aquest, on treus la màscara a aquests dictadors falsament reciclats en demòcrates.

    ¡¡Una abraçada!!

  • doncs si, per desgràcia encara queden moltes restes franquistes[Ofensiu]
    ixnuir | 03-08-2008

    i no només a nivell visual (monuments i plaques), sinó també a nivell polític.

    Pel tema més visual que tu comentes, a Barcelona, la CAJEI i Alternativa Jove han dut a terme fa poc una campanya per treure totes les plaques de carrers i places que a la ciutat comtal recorden al feixisme i, en molts casos, posar-hi els noms que aquells carrers tingueren durant la Segona República.

    En canvi, pel tema polític ningú sembla moure's, i a mi sincerament em costa d'entendre (com a jove que sóc) que haguem d'aguantar, a tall d'exemple, una monarquia imposada pel dictador o que certs personatges que foren destacats colaboradors d'aquell personatge hagin seguit tants anys a la política....

    salut!

    ixnuir

  • D'acord, amic Bonnín, d'acord! [Ofensiu]
    JOANPG | 02-08-2008 | Valoració: 10

    Jo vaig neixer un 10 de setembre del 1944. Et porto uns anyets d'avantatja i això em permet que els records d'infància siguin un xic més experimentats que els teus.
    He nascut i visc a Barcelona on la repressió fou dura i de trist record. Cada dia, ens tocava cantar el "Cara al sol" sota la mirada del "profesor del Espíritu Nacional" formats, tremolant de fret, i amb el braç enlaire, esperant pujar a classe a resar el "Santo Rosario por los Caidos por Dios y por España".
    Tenia vuit anys i ho tinc clavat a la memòria.
    Bé, ja m'he desfogat una mica per mostrar-te la meva plena solidaritat amb el que has escrit.

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • Estic amb tu![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 02-08-2008 | Valoració: 10


    He estudiat aquesta història, i trobo que si que es veritat que ens mereixem unes terres lliuresde restes faxistes i de dictadures franquistes. Trobo que tens raó que haurien de treure els noms faxes de Mallorca, Menorca i també per tota Catalunya. Per què tenim una història. VISCA CATALUNYA!

    Mhe llegit la teva biogràfia i m'he fixat en que vas començar a escriure als catorze més o menys com jo a RC, i t'agrairia tu que tens experiència, que em comentessis un relat i m'aconsellis de si he començat per bon peu.
    Espero la teva resposta, gràcies i reitaradament VISCA CATALUNYA!

    Una salutació d'ullsblaus1

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

537830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!