Cercador
LA DESSACRALITZADA ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE JONQUERES. SABADELL
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré davant l'Església de Sant Vicenç de Jonqueres – així dita perquè s’alça prop del Ripoll, a les vores del que creixen encara joncs - és producte de diverses etapes constructives.
Està documentada des del segle X. Durant part del segle XIII, dels anys 1214 al 1269, hi va haver un monestir de monges, que es traslladà posteriorment a Barcelona.
A finals del segle XIII, o ja en el segle XIV, l'església es va ampliar i se'n modificà la façana de migdia.
Durant el segle XVI s'hi van realitzar obres d'engrandiment per la banda de llevant. La rectoria es va adossar al temple entre els segles XVI-XVII.
En els anys 90 del segle XX , l'ermita i la rectoria es trobaven en procés de rehabilitació, avui és un edifici de planta rectangular, d'una nau i dues capelles laterals, amb coberta de teula a dues vessants i campanar d'espadanya, de l'edifici original en resten les façanes nord i oest (amb el campanar de paret), es conserva també la porta d'accés al temple, del segle XVI, allindada, amb la inscripció "2 abril 1574".
L’església dessacralitzada acull el Servei General d'Informació de Muntanya.
Està documentada des del segle X. Durant part del segle XIII, dels anys 1214 al 1269, hi va haver un monestir de monges, que es traslladà posteriorment a Barcelona.
A finals del segle XIII, o ja en el segle XIV, l'església es va ampliar i se'n modificà la façana de migdia.
Durant el segle XVI s'hi van realitzar obres d'engrandiment per la banda de llevant. La rectoria es va adossar al temple entre els segles XVI-XVII.
En els anys 90 del segle XX , l'ermita i la rectoria es trobaven en procés de rehabilitació, avui és un edifici de planta rectangular, d'una nau i dues capelles laterals, amb coberta de teula a dues vessants i campanar d'espadanya, de l'edifici original en resten les façanes nord i oest (amb el campanar de paret), es conserva també la porta d'accés al temple, del segle XVI, allindada, amb la inscripció "2 abril 1574".
L’església dessacralitzada acull el Servei General d'Informació de Muntanya.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425106 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS