LA DESOLACIÓ DEL SAGRAT COR DE JESÚS DE LA LLOBETA D’AIGUAFREDA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
S’esmenta la Llobeta en un capbreu de l’any 1403 – Catalunya encara era lliure i independent, i Déu enraonava ‘oficialment ‘ en llatí, i començava a fer-ho en català en ‘ la intimitat’ - , el propietari era aleshores Francesc Llobeta, mantindrà el nom – com s’acredita en successius capbreus - fins a Benito Llobeta – aquí ja devia tenir segon cognom - , que la va vendre l'any 1848 al senyor Ramon Pi . D’ambdós ens agradarà rebre noticia del cognom matern a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Josep Pi i Buixó - descendent d’aquell Ramón de 1848 - propietari de La Llobeta, va ser el promotor que va fer construir aquesta capella; l’any 1904 es feu la solemne col•locació de la primera pedra per part del bisbe, Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916). Sou pregats de fer-nos saber el nom del mestre d’obres i/o arquitecte que duia a terme el projecte.





La descripció tècnica ens diu : Capella d'una sola nau amb transsepte i absis poligonal. A la façana un petit pòrtic cobert amb volta ogival precedeix a la porta d'accés. Es sosté sobre dues columnetes amb una base molt elevada i un capitell decorat amb motius florals. Als murs laterals s'obriren finestres amb arc ogival, encapçalades per una motllura amb decoració també floral als acabaments. Tot el conjunt és cobert amb teulada a dues vessants. La típica decoració modernista també es fa palesa a l'arc ogival del pòrtic i a l'emmarcament de l'ull de bou, situat damunt del pòrtic.





M’havien precedit els brètols i vàndals com podreu veure en les imatges de les finestres d’arc ogival – sense vidres - . Les ‘coses de Déu’ malgrat aixecar-se en ocasions per voluntat d’algun particular esdevenen ‘obligació per a tots’, i en la mesura que per acció i/o omissió els aiguafredencs han permès l’assoliment d’un nivell d’infinita desolació d’aquesta esglesiola, l’Altíssim els en demanarà comptes.

Comentaris

  • Benvolgut[Ofensiu]
    llamp! | 18-03-2013

    Tenia el comentari fet i s'ha volatilitzat. Tornem a començar:

    T'agafo a 1 relat de fer els 3.000! Felicitats per dur-nos per arreu de Catalunya amb els teus reportatges.

    Recordo com a Batxillerat vaig tenir com a profesor de Religió el Mossèn de la Llobeta. Un tal Mossèn Ynaraja. Sembla que avui en dia el lloc està deshabitat. Què hi farem! M'ha agradat llegar el reportatge i veure les fotos. No hi he estat mai, tot i la proximitat.

    Una proposta:

    Al carrer Sant Miquel Xic de Vic (al Nord-Est), que és un carrer on hi aparco per anar al Centre de Salut Mental i també hi ha una escola a prop... Allà hi ha un Oratori dedicat a Sant Miquel dels Sants, patró de Vic. Crec que hi ha un escrit per la part de fora que no sé què diu, no m'hi he parat mai. L'oratori és molt petit, no té interés turístic, però. Pots trobar més informació aquí:

    Miquel dels Sants (Vikipèdia)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6192 Relats

679 Comentaris

4172824 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com