La deixaré en herència.

La deixaré en herència…


Estic - i em sento -
assegut a la cadira,
o potser és una butaca, és igual.
Em despullo de tot
amb el vent i respiro amb ell.
Des de la meva cadira
veig desfilar el món.
N'hi ha que semblen pallassos,
i d'altres ho voldrien ser i no ho són.
També hi ha la falsa llàgrima.
El somriure de cartró...
Veig passar els capellans sense sotana.
La carn "impúdica" , i ningú
no diu res ni replica.
Hi ha dies que la lluna s'atura
per fer-la petar amb mi,
també venen estels i alguna estrella.
Miro els que han fet un "esternut"
i els fan un homenatge...,
i estant en boca de tota la gent...
Les guerres que estan d'oferta permanent.
I les funeràries que es freguen
les mans lentament.
Els rics que els fa pudor l'alè,
tots ells fermentes diner.
Les meuques sense tarifa.
I les beates amb colònia de missa.
Les parelles unides per una hipoteca...
Els que canvien de jaqueta...
Els que van tirant de beta.
Els que fan l'amor i no la guerra.
Els rics de temps i els que
sempre van de pressa.
Que bé estic a la meva cadira.
La deixaré en herència...

onatge