La deesa que m'estimo

Un relat de: L'escriptor mediocre

El mar es mostra en ells,
els teus ulls.
La vida hi mostra la teva alegria.
La inocència que encara t'estima
i les ganes de viure
et fan diferent
majestuosa,
superior,
una mortal,
que hauría de ser deesa,
una deesa,
que només hauria d'estimar un mortal,
a mi,
perquè tu
ets la musa d'aquest poema,
i d'aquest amor.

Comentaris

  • encisadooor![Ofensiu]
    NoKia | 30-09-2005 | Valoració: 10

    precios Juseph!!! mol makuuu!!! ma gradat ml n serio, scrius mlbee! uO ia vex q la RainBow_coLouRs tb ta deixat wella x ki... jajaja... s graaan amga meva... po ara n ve a cmpte >.< DISH XDDD falss re... q ma fet ilu T_T... wnu tornan al poema... q n tinc gaires mes paraules q les utilitsades x descrirel, un deew rotund!!! ;)
    Et seguire llegint!! Un petooooo!!!!

    NoKia

    PD: merxi xl comentari =D=D

  • RainBow_CoLouRs | 21-09-2005 | Valoració: 10

    Com ja t'he dit, estimat amic, has d'aprendre a no tancarte tan envers els altres.
    Un poema molt maco, té molta sort aquella noia^^.
    Muack

  • DbDbDb | 18-09-2005

    Que tinguis sort!

  • Molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 17-09-2005 | Valoració: 9

    Hola Juseph.
    Compateixo el que diuen Llibre i Merihann.
    Diuen que quant pasa el tren, es te que agafar ja que despres no saps el que pot pasa.
    Tant de bó, aquesta noia et llegeixi aquests dolç poeme.
    Una abraçada.

  • Llibre | 17-09-2005

    Crec que és una llàstima que no intentessis dir-li res. I sobretot penso que és una llàstima que mai no arribi a llegir aquest poema. Estic convençuda que li encantaria.

    Fins la propera,

    LLIBRE

Valoració mitja: 9.5