La decent

La Carmina camina amb passets petits,
la cadera li gemega-plourà-s'adverteix
mira a banda i banda, no li agrada parlar sola
cal fer-se el llit, la decència és el primer.

El protocol és inevitable, res és prescindible
la Carmina somriu amb els ulls, perquè la cara la té trista
vuit cartons, dues mantes i el biombo fet de caixetes de fruita
la mare ja li ho deia, ets la princesa del pèsol, filla

Amb una pinta de tres pues i una nou d'oli d'oliva
quan tenia molts embolics, la mare la pentinava
que els rínxols que tu tens son una sort que ja la voldrien
que les nenes maques no han d'anar esperrucades


Tanca els ulls com qui reté una son fugissera
un cotxe passa però res no passa al caixer
truquen a la porta, no són hores de mirar la llibreta
però s'aixeca, són tres adolescents

Les tres hienes riuen embogides, i la Carmina
que ja no camina, ni lluita, ni brega s'asseu i espera no sap què
espera, es pentina i es crema que la decència es el primer.